ELS SEGADORS                               

Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d'accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català. La revolta s'insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al s XVII directament enfrontades amb el procés de cristal·lització de l'estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat. El conflicte esclatà a partir d'una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia

       Amb la caiguda de Barcelona —en estat de pesta i després d'un    any de setge— a mans de Joan d'Àustria (abril del 1652) es posava fi al conflicte general, si bé encara la guerra s'arrossegà set anys i les tropes franceses encara es passejaren pel Principat (ocupant Roses, envaint l'Empordà, assetjant Girona, escometent el Vallès i ocupant temporalment Cadaqués, Castelló d'Empúries, Solsona, Berga, etc.). Amb la fi de la guerra, el Principat de Catalunya conservà les seves institucions, però el conflicte se saldava amb l'annexió del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya a la corona francesa, annexió confirmada (1659) pel tractat dels Pirineus.