Les latrines (latrinae), tant públiques com privades, tenien una estructura molt similar: uns bancs de pedra adossats a la paret amb uns forats on s'asseia la gent; per sota d'ells, discorria una canalització d'aigua corrent que arrossegava els excrements cap a una clavaguera exterior. Davant del banc, hi havia una altra canalització d'aigua on es deixaven esponges a disposició dels usuaris per a la higiene posterior a l'evacuació, que eren retornades al seu lloc un cop usades. En les cases, aquesta segona conducció d'aigua era normalment substituïda per una galleda d'aigua amb una esponja en el seu interior.

No hi havia separacions entre els forats de les latrines pel fet que entre els romans no hi havia l'hàbit de la privacitat en aquests casos. Segons els textos llatins, era paradigmàtica la mala olor que hi regnava, sobretot en les latrines públiques.