La problemàtica del desmantellament


Enresa es va fer càrrec de la titularitat de la central nuclear Vandellòs 1 el 28 de gener passat per iniciar el procés de desmantellament per ordre del ministeri d'Indústria. Un any després s'iniciarà el desmantellament de bona part dels elements radioactius de baixa i mitjana activitat de la central. A hores d'ara, han acabat les tasques d'adequació de l'emplaçament i la instal·lació d'equips auxiliars, operacions necessàries per poder alliberar el 80% de la central nuclear. Aquesta primera fase té una durada de 4 anys i un pressupost de 10.000 milions de pessetes.

Segons el director de l'emplaçament i màxim responsable de les operacions, José Ramón Armada, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) avaluarà entre octubre i desembre les operacions prèvies al desballestament que va autoritzar al gener del 1999.

Aquests treballs afectaran els edificis annexos al calaix del reactor, com per exemple el que allotjava els sistemes de refrigeració, just l'origen del greu incendi declarat el 19 d'octubre de 1989 i que va obligar a clausurar la central davant l'oposició social i política. ENRESA calcula que en aquesta fase es generaran un total de 2.000 tones de residus radioactius, que seran transportades per carretera al seu centre del Cabril (Córdoba) per al seu condicionament definitiu. Els residus Radioactius de Vandellòs 1 ocuparan una de les 28 cel·les condicionades al Cabril en una superfície de 4 hectàrees. (més informació sobre l'emmagatzematge de residus radiactius: annex).

Enresa avalua en aquests moments les ofertes de les empreses contractistes candidates a intervenir en el desmantellament. En aquest punt, ARMADA afirma que el pressupost previst de 10.000 milions probablement patirà modificacions a l'alça. Entre les qüestions pendents encara queda per resoldre el destí final de 3.500 tones de grafit instal·lades al reactor, un residu de mitjana intensitat que quedarà al calaix formigonat en latència durant els pròxims 30 anys.

El reactor

D'una manera sintètica aquesta alternativa contempla una fase prèvia, i dos nivells de desmantellament. En la fase preliminar, en la que Enresa condiciona la instal·lació per a poder cometre amb seguretat el desmantellament. Posteriorment Enresa en una primera etapa, efectuarà el desmantellament i demolició dels edificis i estructures, excepte el caixó del reactor, que quedaria aïllat, i una segona etapa en la que es desmantellaria en caixó així com el propi reactor, un cop transcorregut el període d'espera, que pot oscil·lar segons els països de 30 a 130 anys. Efectuada aquesta segona etapa, l'emplaçament quedarà totalment alliberat.

D'acord amb la terminologia cunyada per l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), s'han acordat internacionalment tres nivells de clausura o possibilitats per a realitzar-la. Cada nivell no té que seguir necessàriament al precedent, és a dir, que l'operació no té que passar de forma obligada per les tres etapes.

Tot seguit es mostra una taula amb els tres nivells de desmantellament del reactor:

Nivells de clausura:
Nivell 1
La descontaminació és mínima: es drenen els líquids dels circuits, es desconnecten els sistemes d'explotació, s'estableix vigilància física i administrativa per a vigilar l'accés, i es continua la vigilància i els treballs de manteniment durant un període de temps prèviament fixat. Aquestes condicions són vàlides tant per a una central nuclear com per a les altres instal·lacions del cicle del combustible.
Nivell 2
En el cas de les centrals nuclears, els components i els edificis són descontaminats i poden ser retirats per a altres aplicacions. Les parts contaminades que es retiren en aquesta etapa inclouen; en els reactors d'aigua a pressió (PWR): els generadors de vapor, bombes de refrigeració, canyeries del circuit primari i el presionador; en els reactors d'aigua en ebullició (BWR): el sistema principal de canyeries, la turbina i el sistema de calor d'alimentació del condensador.
La primera barrera de contaminació es redueix al mínim i es col·loca una barrera biològica al voltant del reactor, amb condicions per a durar bastantes dècades. S'efectua una descontaminació en els sistemes i components exteriors a la barrera biològica, de forma que es permeti l'accés no controlat. La vigilància es manté circumscrita a l'edifici del reactor i el seu búnker.
En les instal·lacions del cicle del combustible, es desmunta la instal·lació radioactiva i l'equip associat. Hi ha vigilància restringida a la zona limitada.
Nivell 3
Es descontamina massivament el material, l'equip i els edificis, o bé se les retira si no és possible que la seva radioactivitat disminueixi a valors determinats. En general, els edificis s'enderroquen i la zona pot ser utilitzada sense restriccions. Alguns edificis poden destinar-se a altres utilitats.
En les centrals nuclears, el nivell 3 comprèn la retirada del reactor amb el seu blindatge biològic i la rehabilitació fina de l'emplaçament, deixant-lo en condicions segures per al seu futur us. Aquesta etapa és la més difícil, ja que l'activitat del reactor obliga a emprar sistemes especials de control remot, doncs la radioactivitat associada amb aquestes estructures representa el 90% de l'inventari total radioactiu entre els 10 i 100 anys després de la parada del reactor.

A continuació, ens dedicarem a explicar més detingudament els nivells 2 i 3:

El pla dissenyat consisteix en desmuntar i la posterior demolició dels edificis i sistemes de la central excepte el caixó de formigó que conté el reactor, que romandrà confinat. Aquesta actuació, que d'acord amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) es denomina clausura a nivell 2, això suposarà alliberar el 80% del emplaçament en 5 anys.

Conclosa aquesta etapa s'iniciarà un període de 25 anys d'espera, denominat latència, que té per objectiu permetre que la radiació en l'interior del caixó decaigui a nivells que facilitin el desmantellament del mateix (Nivell 3 de clausura) amb el mínim cost radiològic, deixant finalment alliberat l'emplaçament.

Aquestes dues fotografies mostren, la primera l'estat de la central de Vandellòs 1 abans de l'incendi en la turbina, i la següent el període comprés entre el nivell 2 i 3.




El que queda per desmantellar

Recordem que fins fa poc tan sols s'ha procedit a retirar i condicionar elements radioactius. El vertader treball de desmantellament començarà ara, vuit anys desprès de produir-se l'accident. Per a fer-se una idea del que queda tan sols és necessari revisar el projecte de PDC presentat per ENRESA.

En resum, per a deixar la central durant un mínim de 30 anys sense manipulació fa falta condicionar edificis per a tractar els materials contaminats i - segons el pla - procedir a les feines de descontaminació, crear noves línies de subministrament elèctric per als sistemes de vigilància, traslladar i desmantellar un gran volum de materials dipositats en zones irradiades a dipòsits transitoris, confinar el caixó del reactor i demolir tots els edificis innecessaris fins a un metre de profunditat per sota del nivell del mar.

El PDC preveu sotmetre a tècniques de descontaminació a una part dels materials resultants per a desclassificar-los i utilitzar-los de manera convencional, resulta evident que un dels objectius és disminuir al màxim el volum de residus generats que poden classificar-se com radioactius, cosa que, a poc que s'utilitzi la imaginació, no deixa de ser preocupant. Els residus radioactius seran classificats i traslladats a un centre de desmantellament.

Es tracta de que es trobaran (tots ens ho trobarem) amb 77.300 tones de deixalles i ferralla (84.400 metres cúbics) considerades no radioactives, de les quals una part provindrà del procés de descontaminació; 1.250 tones (1.600 metres cúbics) de ferralles i restes classificats amb diferents nivells de radioactivitat; 1.100 tones (1.130 metres cúbics) de residus radioactius directes de mitja i baixa activitat i, finalment, el gran residu: un caixó de 51.000 tones (21.000 metres cúbics) en que estaran dipositades 10.500 tones (3.250 metres cúbics) de residus radioactius d'alta activitat.

Per a tapar un munt de ferralles i deixalles es necessita una bona dosis de xerrameca. Així, el director general de HIFRENSA reconeix que tota la tecnologia utilitzada fins ara ha estat experimental, però es deixa de dir que tot el que queda per davant serà experimental també ja que no hi ha precedents de ningun tipus. Només amb ordenar l'existent han tardat vuit anys, i han acumulat més d'un any de retard i, pot algú creure que es compliran les previsions que situen per a l'any 2001 -d'aquí a 2 anys- l'inici del període de latència?.

Per a curar-se en salut, la Memòria Resum del PDC s'evita d'indicar la data d'inici del nivell 2.

I la pregunta més important: Pot algú creure que tan sols després de 30 anys de clausura ja es podrà procedir a desmuntar un reactor ple de residus radioactius que tenen una vida activa de milers d'anys, utilitzant una tecnologia amb la que ni tan sols s'ha començat a pensar?