Segons el director de l'emplaçament i màxim responsable de les operacions, José Ramón Armada, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) avaluarà entre octubre i desembre les operacions prèvies al desballestament que va autoritzar al gener del 1999.
Aquests treballs afectaran els edificis annexos al calaix del reactor, com per exemple el que allotjava els sistemes de refrigeració, just l'origen del greu incendi declarat el 19 d'octubre de 1989 i que va obligar a clausurar la central davant l'oposició social i política. ENRESA calcula que en aquesta fase es generaran un total de 2.000 tones de residus radioactius, que seran transportades per carretera al seu centre del Cabril (Córdoba) per al seu condicionament definitiu. Els residus Radioactius de Vandellòs 1 ocuparan una de les 28 cel·les condicionades al Cabril en una superfície de 4 hectàrees. (més informació sobre l'emmagatzematge de residus radiactius: annex).
Enresa avalua en aquests moments les ofertes de les empreses contractistes candidates a intervenir en el desmantellament. En aquest punt, ARMADA afirma que el pressupost previst de 10.000 milions probablement patirà modificacions a l'alça. Entre les qüestions pendents encara queda per resoldre el destí final de 3.500 tones de grafit instal·lades al reactor, un residu de mitjana intensitat que quedarà al calaix formigonat en latència durant els pròxims 30 anys.
D'acord amb la terminologia cunyada per l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), s'han acordat internacionalment tres nivells de clausura o possibilitats per a realitzar-la. Cada nivell no té que seguir necessàriament al precedent, és a dir, que l'operació no té que passar de forma obligada per les tres etapes.
Tot seguit es mostra una taula amb els tres nivells de desmantellament del reactor:
El pla dissenyat consisteix en desmuntar i la posterior demolició dels edificis i sistemes de la central excepte el caixó de formigó que conté el reactor, que romandrà confinat. Aquesta actuació, que d'acord amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) es denomina clausura a nivell 2, això suposarà alliberar el 80% del emplaçament en 5 anys.
Conclosa aquesta etapa s'iniciarà un període de 25 anys d'espera, denominat latència, que té per objectiu permetre que la radiació en l'interior del caixó decaigui a nivells que facilitin el desmantellament del mateix (Nivell 3 de clausura) amb el mínim cost radiològic, deixant finalment alliberat l'emplaçament.
En resum, per a deixar la central durant un mínim de 30 anys sense manipulació fa falta condicionar edificis per a tractar els materials contaminats i - segons el pla - procedir a les feines de descontaminació, crear noves línies de subministrament elèctric per als sistemes de vigilància, traslladar i desmantellar un gran volum de materials dipositats en zones irradiades a dipòsits transitoris, confinar el caixó del reactor i demolir tots els edificis innecessaris fins a un metre de profunditat per sota del nivell del mar.
El PDC preveu sotmetre a tècniques de descontaminació a una part dels materials resultants per a desclassificar-los i utilitzar-los de manera convencional, resulta evident que un dels objectius és disminuir al màxim el volum de residus generats que poden classificar-se com radioactius, cosa que, a poc que s'utilitzi la imaginació, no deixa de ser preocupant. Els residus radioactius seran classificats i traslladats a un centre de desmantellament.
Es tracta de que es trobaran (tots ens ho trobarem) amb 77.300 tones de deixalles i ferralla (84.400 metres cúbics) considerades no radioactives, de les quals una part provindrà del procés de descontaminació; 1.250 tones (1.600 metres cúbics) de ferralles i restes classificats amb diferents nivells de radioactivitat; 1.100 tones (1.130 metres cúbics) de residus radioactius directes de mitja i baixa activitat i, finalment, el gran residu: un caixó de 51.000 tones (21.000 metres cúbics) en que estaran dipositades 10.500 tones (3.250 metres cúbics) de residus radioactius d'alta activitat.
Per a tapar un munt de ferralles i deixalles es necessita una bona dosis de xerrameca. Així, el director general de HIFRENSA reconeix que tota la tecnologia utilitzada fins ara ha estat experimental, però es deixa de dir que tot el que queda per davant serà experimental també ja que no hi ha precedents de ningun tipus. Només amb ordenar l'existent han tardat vuit anys, i han acumulat més d'un any de retard i, pot algú creure que es compliran les previsions que situen per a l'any 2001 -d'aquí a 2 anys- l'inici del període de latència?.
Per a curar-se en salut, la Memòria Resum del PDC s'evita d'indicar la data d'inici del nivell 2.
I la pregunta més important: Pot algú creure que tan sols després de 30 anys de clausura ja es podrà procedir a desmuntar un reactor ple de residus radioactius que tenen una vida activa de milers d'anys, utilitzant una tecnologia amb la que ni tan sols s'ha començat a pensar?