teresa manye vilanova i la geltru
inici atencio al public com arribar galeria preguntes frequentes

Federica Montseny

A mesura que s'allunya el temps heroic de la revolució i de la guerra, ressorgeix amb
força la utopia llibertària, mentre que els mites sagrats, defensats amb la pròpia sang,
passen a formar part de la nostra història. Recordo la meva trobada a Torí amb
Frederica Montseny, durant un col·loqui sobre anarquisme, mentre a Espanya pervivia
el règim franquista. Jo buscava aleshores un objecte d'estudi que m'aproximés a les
vivències llibertàries i càndidament li vaig demanar consell. La seva resposta va ser
tallant: la més gran glòria àcrata havien estat les col·lectivitzacions, el poble més àcrata
entre tots els pobles àcrates, havia estat l'Escala, a l'Empordà. Vaig seguir el seu consell
i vaig iniciar un llarg camí que em va portar a descobrir com n'havien estat de falses
algunes vivències i mites del nostre passat.

A Montseny li agradava repetir allò que un dia va dir Chomsky: "L'únic defecte dels
anarquistes espanyols és que amb les seves idees s'havien avançat 50 anys a les
necessitats del seu temps". Es possible que Chomsky tingués raó, no obstant resulta
perillós circular a pinyó fix per molt avançat que hom sigui. Potser, per això quan, durant
la transició vaig veure al cine Coliseum de Barcelona La vieja memoria de Jaime Camino,
em va semblar inhumà que els nostres grans líders de la guerra repetissin mimèticament
els tòpics de sempre. Vaig lamentar, és clar, que Frederica Montseny no rebés un tracte
visual més exquisit, igual que el que reben altres dones emblemàtiques en la mateixa
pel·lícula. Perquè, sense dubte, Maria Aurèlia Capmany tenia raó quan va afirmar que
Frederica resultava molt més bella al natural donat que "a les fotografies el seus ulls
desapareixen rere els vidres gruixuts i en canvi brillen alegrement mentre parla". Però
potser el cinema és com la història escrita, i no sé si com el periodisme: lluitem a mort
per reivindicar aquells que pensem que van ser els nostres i de passada silenciar els adversaris.

Mercedes Vilanova
El País, 11-01-2001

© CFA Teresa Mañé 2012 | C/Unió 81 Baixos, 08800 Vilanova i la Geltrú - Barcelona
Telèfon: 93 893 37 49 | Email: cfa-teresamanye@xtec.cat