Magnetisme

    DESCOBRIMENT Del MAGNETISME. 

    Des de la més remota antiguetat es tenia coneixement que un mineral, la magnetita (òxid ferrós-férric), tenia la propietat d'atreure al ferro. A aquesta propietat se l'anomena magnetisme, i imants als cossos que la posseeixen. Gràcies al coneixement de l'imant natural (magnetita), va poder construir-se la brúixola. Es va observar que un cos magnètic pot comunicar la seva propietat al ferro (imantar). En el cas del ferro, la imantació cessa quan es torna a separar de l'imant que la va causar; en canvi, l'acer, una vegada imantat manté el magnetisme.Tots aquests fenòmens troben la seva explicació en la teoria elèctrica del magnetisme. TEORIA ELÈCTRICA Del MAGNETISME. Les experiències de Oersted van demostrar que un corrent elèctric (càrregues elèctriques en moviment), produeixen efectes magnètics (per exemple, és capaç de desviar una brúixola). Experiències posteriors van venir a demostrar que, efectivament, un corrent crea un camp magnètic, i un camp magnètic pot crear un corrent, de tal manera que existeix una interacció entre camp magnètic i camp elèctric. En el cas dels imants naturals, o dels cossos imantats, el corrent que origina el magnetisme és el conjunt de totes els corrents elementals que són els electrons girant al voltant dels seus nuclis. En la majoria de les substàncies, aquests imants elementals estan desordenats, cadascun orientat en una adreça de l'espai, pel que el seu resultant és nul, i no presenten magnetisme. En certa substàncies, aquests petits dominis magnètics poden orientar-se molt fàcilment, a causa de influències externes (pot ser el mateix magnetisme terrestre); quan diversos dominis elementals magnètics s'orienten en una mateixa adreça espacial, el seu resultant ja no és nul, i el cos resulta imantat. Els cossos els dominis magnètics dels quals són fàcilment orientables (són fàcils de magnetitzar) es diuen PARAMAGNÈTICS. Aquells altres que, per contra, resulten difícilment o gens imantables, es diuen DIAMAGNÈTICS. Existeix un grup de materials (ferro, cobalt, níquel i compostos especials) que són extremadament paramagnètics. Atès que el ferro és el primer que es va descobrir amb tal comportament, aquests materials reben el nom de FERROMAGNÈTICS.