Família
Salicàcies Àlber,
alba, arbre blanc castellà:
álamo blanco
Ferm
(fins a 24 m d’alçada) i de capçada molt ramificada i
frondosa, l’àlber o
arbre blanc fa honor al seu nom com pocs altres. Blanquinosa és l’escorça,
llisa de primer i solcada a la base en envellir. Clars són també els
branquillons i els llargs pecíols de les fulles, totalment coberts de pèls
blancs. L’aspecte general del fullatge és, així mateix,
blanc platejat, ja que si bé les fulles, palmades (6-10 cm) amb 3
o 5 lòbuls esparsament dentats, tenen color verd fosc pel damunt,
mostren el revers entapissat d’una densa
pilositat blanca vellutada en ser
remogudes per la brisa. Finalment, també les flors van reunides en llargs aments
(4 - 7,5 cm) densament coberts de pèls blancs. Els fruits són petites càpsules
ovoides (5 mm) que contenen infinitud de minúscules llavors cotonoses. Espècie dioica, amb els aments masculins i femenins en arbres diferents. Les flors apareixen a començament de primavera, abans que les fulles. Aquestes es tornen vermelloses i cauen a la tardor. És un arbre molt estès per la regió eurosiberiana, d’on és originari, i també es troba plantat àmpliament naturalitzat a l’Amèrica del Nord. Viu als sòls humits i és una de les espècies més resistents a la variació del nivell de l’aigua per les riuades. Probablement per això és abundant als nostres rius i rieres mediterranis. També es planta abundantment per obtenir pasta de paper. Creix ràpid i s’estén fàcilment a partir de rebrots de les arrels. N’existeixen varietats cultivades en jardineria, seleccionades per les seves característiques decoratives: són especialment apreciades les de fulles platejades i forma columnar, que es planten per fer ombra i ornament. Únicament al sud del País Valencià es fa un parent de l’àlber, l’ anomenat pollancre d’Elx (Populus euphratica), de poca alçària i fullatge verd blavós: es tracta d’una espècie introduïda l’àrea natural de la qual va des de l’ Himàlaia al nord d’Àfrica. La
fusta de l’àlber és de color clar, tova i poc consistent. Es destina
principalment a pasta de paper i a la fabricació d’embalatges, estris
lleugers, joguines, objectes d’artesania; també serveix per a fer llumins, ja
que crema a poc a poc. Els borrons s’han usat per a remeis casolans. |
Treball realitzat pels alumnes de primer de Cicle Superior - Tutor: Josep Antoni Carretero Bellón |