Família apocinàcies
Baladre
Nerium oleander
castellà: adelfa
Atractiu
com pocs, aquest magnífic arbust de 2 a 6 m d’alt i encara més d’ample,
nombroses branquetes erectes
completament cobertes de fulles i coronades per vistosos ramells de flors.
Les fulles, que es disposen oposades per parelles o verticils de
3, són de color verd fosc, coriàcies, llargues (15 cm) i estretes lanceodades
i agudes, amb un pecíol molt curt i un nervi central molt marcat. Les
flors són grosses (4cm) i
oloroses, de color rosa o bé blanc,
amb 5 pètals grans i alguns lòbuls addicionals dentats a la gorja
format una corona. Els fruits són tavelles llenyoses marrons, finament
ratllades , que en madurar s’obren longitudinalment en dues valves i deixen
anar nombroses llavors petites, cada una proveïda d’un floc de
pèls sedosos llargs que ajuden a la dispersió pel vent.
Sempre
verd, llueix flors tot el llarg estiu mediterrani, del juny a l’octubre. El
fruit madura al començament de l’hivern.
El
baladre viu a les terres litorals més càlides de la regió mediterrània,
colonitzant les lleres de les rambles i els torrents eixuts. Tot i que al
nostre país espontàniament no arribaria
gaire més al nord de Gaià, es troba profusament plantat per tot el litoral, en
jardins, places i carrers. De fet, aquesta espècie i les seves varietats de
flors dobles (fins a 8cm) i de diversos colors es troben entre els arbustos ornamentals
més populars a totes les regions temperades, calentes i subtropicals de la
Terra.
Totes
les parts de la planta són molt verinoses: les fulles són fatals per als
animals (cavalls, etc.)que les roseguen, i les flors han causat la mort a
persones que n’han menjat.
