Familia Oleàcies
Freixe de flor
Fráxinus órnus
castellà:
orno
Arbre poc
alt;
borrons ovoides (no
rabassuts), amb les esquames, brunenques,
espolsades de gris. fulles amb 5 a 9 folíols el·líptics o
amplament lanceolats; folíols proveïts d pecíol i amb la base
de la làmina clarament separada del nervi principal de la fulla. Flors
esblanqueïdes, petites, amb calze i corol·la; corol·la de 4 pètals
d’uns 15 mil·límetres de llargada, molt estrets; les flors s’agrupen
formant ramells i llur esclat coincideix amb el creixement del fullatge.
Rar. Només el
tenim al País Valencià, on s’estén principalment, per damunt de 600 metres
d’altitud, a les comarques de Gandia, Dénia i Alcoi (Mondúber, Montgó,
Serra Mariola, Serra d’Aitana, etc.) . És una espècie submediterrània
oriental, freqüent encara a Itàlia, a Còrsega i a Sardenya, però que manca a
França i al Principat com a arbre espontani.
De l’escorça,
fent-hi incisions, se n’extreu el mannà, substància dolça d’aplicació
en medicina.
