Família: Moràcies
Morera blanca
Morus alba
castellà:
morera blanca
L’ “arbre
dels cucs de seda” no es gaire alt. El tronc, d’escorça esquamosa i rugosa,
color marró rosat, es ramifica de forma irregular en branques primes i llises,
cobertes de grans fulles (6-18) de color verd
clar en forma de cor arrodonit una mica asimètric,
dentades o lobades,
normalment llises i sense pèls, si bé els nervis del revers en poden tenir.
Tant les flors masculines com les femenines apareixen reunides en denses
espigues curtíssimes; les flors d’ambdós sexes poden trobar-se sobre un
mateix arbre o en arbres separats. El periant de les flors femenines
esdevé carnós en madurar, i produeix un conglomerat de petits fruits, globós
(1-2, 5 cm): la mora, blanca o rosada, sucosa, dolça i refrescant, que es pot
menjar fins i tot abans que sigui completament madura.
Arbre caducifoli, monoic o dioic. Floreix a l’abril i al maig:
fructifica de juliol a setembre.
Originària de
la Xina, és cultivada per tot el sud d’Europa per alimentar les orugues de la
papallona de la seda i com a arbre
d’ombra als carrers, les places i parcs, sobretot a la terra baixa.
La morera negra
(M. nigra) és molt semblant. Tanmateix, és més gran i amb branques més robustes; les fulles són més fosques, aspres per sobre i peludes per sota; els
fruits, negrosos, són molt àcids si no són ben madurs, però finalment són més
saborosos que els de la blanca. També és originària de l’Àsia central i a
casa nostra se sol cultivar pel seu fruit a les comarques relativament fresques.
Totes dues espècies donen una fusta dura i resistent que s’usa en ebenisteria i torneria.
