Família
Anacardiàcies
Pebrer
bord
Schinus molle
castellà: pimentero
El
pebrer bord és un arbre resinós agradablement aromàtic, amb saba
lletosa, que no sol sobrepassar la dotzena de metres. El tronc curt, sovint nuós
i tortuós, amb l’escorça marró clara i
esquamosa, suporta una capçada
ampla i desplegada, de branques flexibles i pèndules que sovint arriben fins a
terra carregades d’un bonic fullatge. Aquest és format per fulles (15-30 cm )
compostes de 7-13 parells de folíols (2,5-5 cm) estretament lanceolats,
una mica corbs a l’extrem, sovint lleugerament dentats, ben verds a totes dues
cares. Les petites flors (3 mm), que tenen 5 pètals de color blanc
crema, apareixen reunides en llargs ramells (13-15 cm) pènduls,
masculines i femenines en arbres separats. Els ramells femenins formen vistosos
penjolls de petits fruits esfèrics (6-7 mm) rosats o vermellosos brillants, que
semblen boletes de collaret; són carnosos i conten una sola llavor.
Sempre
verd, fa flor pel maig i fruits a l’octubre: romanen a l’arbre tot l’hivern
i són consumits per molts ocells. Tot l’arbre exhala una flaire
aromàtica
de pebre, molt característica.
És
natiu de les muntanyes del centre i el sud d’Amèrica, des de Mèxic fins al
nord de Xile i de l’Argentina, però es troba conreat a les regions
subtropicals i mediterrànies d’arreu del món com a arbre ornamental pel seu
elegant fullatge, ja que és resistent a la sequera, té creixement ràpid i li
van bé tota mena de sòls. Tanmateix, té arrels superficials que poden
rebentar els paviments i els desguassos. Al nostre país es troba de vegades
naturalitzat.
El
fruit té un gust picant que recorda el del pebre autèntic. L’escorça, la
resina del tronc, les fulles i el fruit s’han usat com a medicina casolana als
països d’origen.
