Família Fabàcies
Robínia,
Acàcia falsa
Robinia pseudoacacia
Catellà:
falsa acacia, robinia
És
un arbre de fins a 25 m, de tronc estirat i nuós, sovint bifurcat, amb escorça bruna i llisa als arbres joves, però de
color gris apagat i solcada amb
llarges i profundes arrugues
desiguals en els exemplars vells. Fa una capçada irregular i oberta, amb
branques ascendents i espinoses, si més
no quan són tendres. Les fulles (15-30 cm) són compostes
amb 3- 10 parells de folíols, més
un de terminal, cada un (2,5-4,5
cm) el·líptic amb una punta fina a
l’extrem, blau verdós fosc per sobre i verd grogós a sota. Cada fulla és
portada per un pecíol de 3 o 4 cm,
amb una espina a la base. Les flors (2 cm) tenen 5 pètals desiguals, el més gran groc vora la base; són molt
fragants i apareixen a la base de les fulles en vistosos i atapeïts ramells pènduls,
llargs de 10 a 20 cm. El fruit (5 -10 cm) és un llegum marró fosc, estret i
aplanat, que s’obre quan és madur i dissemina
4-16 mongetes.
Arbre
caducifoli. Fa flors pel maig; els
fruits maduren a la tardor i pengen en manats a les branques durant tot l’hivern.
Originaria
del sud dels Apalatxes, actualment s’estén per tot el centre i l’est de
l’Amèrica del Nord i és naturalitzada a Europa, on va ser introduïda pel
botànic francès Jean Robin a mitjan del segle XVII. És una espècie pionera que creix ràpid i s’estén per rebots, viu bé als
terrenys sorrencs o rocosos, humits o secs, i prospera abundantment en conreus
abandonats i àrees obertes. Per això ha estat molt plantada per fixar sòls i
controlar l’erosió, particularment en àrees mineres, i per construir masses
verdes de protecció. Al nostre país es cultiva com a planta ornamental en
parcs, carrers i carreteres, i es troba àmpliament naturalitzada, sobretot en
fons de vall i indrets humits.
La
seva fusta groga, dura i pensada, amb prou feines acusa els canvis d’humitat i
resisteix bé la immersió. Va servir per a fer els pilars de les primeres cases
dels colonitzadors britànics instal·lats a Amèrica i s’ha utilitzat també
per a fer carros i embarcacions. Actualment s’usa en paviments i per a tanques
i mobiliari de jardineria. De les flors s’extreu un oli fragant, denominat
“essència d’acàcia “, que s’usa en perfumeria; també tenen importància
en la producció de mel.
L’acàcia
falsa es pot confondre amb l’acàcia del Japó (Sophora japonica). Tanmateix,
aquesta no té espines, té els folíols acabats en punta i presenta els fruits estrangulats entre les llavors.
