Autora: Isabel Hidalgo
 
 
 

· Qui sóc jo
no tinc identitat,
què pot ser millor 
que una mica de veritat?

· Corro pels carrers
sense saber on anar
i l’únic que sé
és que no puc lluitar.

· A què puc dir casa?
A què puc dir llar?
A què puc dir sostre, 
a la terra o al mar?

· Què puc fer per la societat
què puc fer perquè els homes com jo,
no pateixin més i siguin
lliures de debó.

· Estimada lluna
tu que il·lumines la nit
tu que aprens dels errors 
no em cerquis adormit.

· La vida m‘ha fet així
rodamón de sentiments
i si em veus allà on sóc
atura’t uns moments.

· Busca dintre meu
el verdader esperit
deixa ja enrera
la buidor que he sentit.

· I et demano ajuda
no sé viure sense tu
i et prego lluna
una mica de llum.
 

· Junts i amb esperança
podrem canviar el món
doncs els nostres cors no dormen
i vetllen per tothom.

· La teva claror
farà veure el camí
i jo treure les pedres 
perquè el poguem seguir.
 

Isabel Hidalgo -4t ESO-
2n premi Englantina
 

Pseudonim: Rosa del Desert
 

Ets bonica i formosa,
gran i amb resplendor.
La més bella de les terres,
la Catalunya del meu cor.

Vius un romanç amb la mar
des de temps immemorables
i una amistat amb el verd 
de la immensa serralada.

Blancs són els teus cabells
per la neu del fred hivern.
Roja i groga la senyera,
escut i sang, la guerra.

Mai et podré deixar d’estimar,
bella terra que vaig deixar.
Jo sóc la rosa que s’ha pansit,
desclosa desprès de l’abril.

Enyoro i espero retrobar
els temps que van passar.
Enyoro i somio despertar
amb les teves platges al davant.

Rosa del desert
 

Autora: Mariona Ferrer Gil
 

En aquest dia tan especial
els carrers de gent són plens, 
parelles joves i parelles grans
que es prometen amor etern

La rosa per la dona
i per l’home el llibre
senyals d’amor i compromís
obsequis que diuen:
“Al meu costat, seràs feliç.” 

Avui és el dia que molts esperen
per treure tot l’amor que senten
a la persona per qui el viuen.
Dia de declaracions, de festa i de petons,
reforç d’antigues promeses
i unió de velles parelles.

Avui és el millor moment, 
i avui és l’oportú dia,
encara que per condició 
segurament la decepció, 
en algun cor voldrà acollida.

Catalana i dolça tradició, 
  Sant Jordi, bella essència,
desitjo  per sempre ta presencia
any rere any, amb tots nosaltres.