Pare Coll
2n Cicle d'ESO

 
 
                                            Flor Natural

 

1er Premi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 Autora : Anabel Gonzàlez
 
 
 
 

 

 EL CONSOL DEL MAR
 

Les onades remuguen,
les gavines van volant.
De sobte el vent es para
i la història es va cantant.

Vora la mar tranquil·la
una noia va arribar
amb formosa flor lila
i un poema sense acabar.

El poema era la vida,
la flor, l’esperança d’esperar
i sabia ella molt dolguda
que la mort havia d’arribar.

D’una malaltia moriria;
es tallaria el seu camí
i la pobra no entenia
perquè havia de ser així.

La mar era el consol,
era l’ànim i el bressol
on poder sentir-se viva, 
on poder tocar la vida.

Però un mal dia de Desembre
el poema es va acabar,
les campanes van tocar de negre
i la cançó va callar.
 
 

Cianita

Anabel González 3r ESO C
1r premi Flor Natural
 

 
2on Premi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Autora: Isabel Hidalgo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

FELICITATS MARE

·Un petit arbre
va néixer fa molts anys
ansiós per superar
de la vida, els paranys.

·A mida que creix
va descobrint món
pas a pas, mica en mica
va forjant el seu tronc.

· La seva infància és dura
però amb l’ajut  dels del voltant
s’aixeca tot seguit
i continua caminant.

· Adolescència, època somiada
condicionada però amb llibertat
decisions per escollir
qui tenir al costat.

· I, de sobte, veu
que les seves branques 
floreixen i fan fruit
saltant totes les tanques.

· El seu somni ha aconseguit,
arribar a ser com els altres
encara que les equivocacions
li hagin fet engrandit les ales.

· I aquests que tan desitjava
la vida que ell donarà
creixerà al seu entorn
com ell preferirà.

· Pel mateix procés passaren
tots aquells que el presedeixin 
doncs un bon mestre tindran 
aquell que no es mereixin. 

· La teva vida, mare
ha estat com la de l’arbre
feixuga, impensable
com aquells mites de marbre.

· Per tot això, i per més
els qui t’estimen de veritat
et desitgen tot el millor,
et desitjen felicitat.
 
 

Isabel Hidalgo 4t ESO
2n premi Flor Natural
 

 
3er Premi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Autor: Susana Alegre
 
 
 
 
 
 

NO DEIXIS QUE LA MORT T’ESTIMI

Em vol, em reclama,
jo no el sento,
ni vull sentir-lo,
és massa fort,
massa dolç,
massa estrany.

Amb una estimació sorprenent
em mira,
em sedueix,
m’estima
em coneix.

Ara, ara s’acosta
ara torna,
ara el veig,
ploro, me l’estimo
no vull deixar-lo
no marxis
no ho provis
no miris.

Que tan sols l’oblit
et farà pregar a les escombres de la nit
per tal d’arrossegar-te
fins on és ella
no fins on sóc jo.

Torna, no marxis
no ho aconsegueixis,
t’adormiràs,
no sortiràs,
no te’n recordaràs,
ni de mi,
ni de l’amor emprat.

Llavors,
A mig camí de l’oblit,
A mig camí del record,
A mig camí de l’amor,
t’adonaràs
que m’estimes
i em seguiràs estimant
només a mi.

Tornarás,
ja no marxaràs,
et quedaràs allà exultant,
hi seràs,
i ja no em deixaràs.

Exultant de mi,
i de tots dos,
no tornaràs,
a estimar la mort.

Ell hi és,
ell no marxa
i mai més ho farà
mai més marxarà
es quedarà allà
A mig camí de l’oblit
A mig camí del record,
A mig camí de l’amor.
 

Susanna Alegre -3r ESO-
3r premi Flor Natural