1er Premi
Autor : Ariadna Garcia
|
Llibertat
Ara, que tinc les mans lligades,Oh, vida! Oh, mort bella!
avui, que ploro ma procedència; Tu que vens i no pateixes
cors alemanys, ànimes gelades, no vull viure vehement condena.
Ulls colossals amb il·lusions trencades per ser jueu, jueu de
procedència
que per odi estrènyen ma jueva inocència, i encendre
ara la meva pena.
I als ulls mirades com espases
que es claven menys que la teva absència: llibertat.
Silenci. La mort és or. Tancaré els ulls per no veure
crits,
per no escoltar ferides profundes.
Ara, que els braços somien de nit, Obriré les mans, no
tancaré la boca
amb el refugi d’una esperança, perquè no hi ha res més
atractiu.
Però aquí que la sang és beguda i neguit, Amor,
vida, llibertat, enigma,
on prego no més genocidi ni matança. ajuda’m a cercar
la mort
doncs, així aquesta mancança que en les seves ales confirma
és d’amor; la mort és fi.que mort és lllibertat,
llibertat la vida.
Aquí, que cambres de gas són ma paisatge,
hora aquesta, jo enyoro el vil verí Només tu, més
gran que mai, plora
que per tu lliuto contra l’exiliat destí que entre fermes i
enutjades cadenes,
i desitjaria, pressó, fer-te brut homanatge vas vindre, cridant,
a donar condena
per la mort ferotge ja, en passades, passades hores.
néixer jueu i així morir.
Silenci. Silenci.
Oh cor! Què llànguides les hores, Mor amb mi, silenci.
la sang es vessa en ma trista bandera;
aquells que injurien són pobres
i cerquen verídica guerra, fetillera:
i encara em despertes aurora?
La lluna s’enreda per ruïnosos barrots, i jo...
Vull morir per tu, llibertat amena,
t’estimo tant ara que no et tinc;
per tu necesito viure, per tu visc,
perquè ser lliure ho porto a les venes.
Llibertat. Llibertat. On ets llibertat?
No et neguis.
I el ressó resta entre reixes,
la sang continua tenyint la fusta vella
i jo ploro, avergonyit entre queixes,
desitjant, a vegades, ser el pròxim titella.
1r premi Viola
Ariadna García –3r ESO A-
|
