1r PREMI EXTRAORDINARI DE PROSA

Alumna: Helena Ventura (1r ESO)

 LA GIRONA DELS MEUS ULLS

Girona, una ciutat impactant que s’alça esporàdicament sobre uns fonaments antics, és un indret únic que mai ningú podrà substituir. Sota l'estimada Girona que tots els habitants podem apreciar, n’hi ha una altra, més nítida, més amagada per les grans construccions, desapercebuda per a l’ull que mira. Aquests són els petits racons, les valuoses sales particulars i els jardins formats per plantes que de forma estrambòtica, conformen uns espais encisadors. La majestuosa catedral, el so del toc repicant se les campanes que s’estenen per tots els voltants, sobreposant-se a la contaminació acústica d’una ciutat circulada. Els camins empedrats i sinuosos que recorren la Girona antiga, la muralla que l’envolta deixant el rastre del pas dels anys. El castell de Montjuïc que vigilava des del cim de la muntanya totes les terres que es visualitza pesant per Girona i per les rodalies. El sol que entra amb força per dins d’aquests llocs antics i il·lumina tot el que pugi ser vist. La immensa devesa  que des de temps remots ja perdura intocable, és un racó on cada gironí algun cop si ha introduït. El riu que la voreja anomenat Ter, tot i que li manca aigua, diversa biodiversitat fa encara més bonic aquest paratge. Més rius travessen Girona, un d’ell és els l'Onyar envoltat per cases ordinàries i de varis colors que donen un altre imatge de la població. La rambla que està paral·lelament el riu Onyar constituïda per petites botigues, bars i restaurants, sense deixar d’anomenar algunes tradicions com “el tarlà”, ninot que es fa girar amb alegria i amb gràcia, recordant uns temps durs. També les parades que si situen al llarg de l’any, fent que la gent surti excitada el carrer i desconnectin de la vida quotidiana. Els edificis, gratacels que actualment s’eleven amb fúria deixant enrera la ciutat i oblidant la seva vellesa simple però distingida. Aquesta és la vila que veig quan passejo pel carrer o quan miro a través dels vidres de la finestra és una ciutat formosa tot i que té alguns petits defectes. No trobo sentit desitjar-ne una diferent, més modernitzada amb grans pisos, ja que jo prefereixo la típica Girona. Els seus habitants l'apreciem tal com és, així és com jo la vull, com m’estimo.