El dijous 31 de Gener va ser el DIA
DE LA PAU
..
El col·legi Pare Coll durant aquest
dia va realitzar tota una sèrie d'activitats lúdiques tan pels gran, com pels més
menuts del centre. També es va com "decorar" la façana del col·legi amb la
paraula més significativa d'aquest dia tan commemoratiu "pau" i una frase
"volem la pau el món". Això no es tot a l'interior del centre dibuixos fets
pels mateixos alumnes. Aquí podeu veure com va queda la façana i els dibuixos que
decoraven l'interior del col·legi.
En aquestes dos fotos podem observar la decoració que hi
va haver durant aquest dia.
Seguidament us mostrem una història entre
dos ermitans; un que volia pau i l'altre la guerra:
"En una
muntanya solitària vivien dos ermitans que adoraven Déu i s’estimaven l’un a
l’altre.
Els dos ermitans no
posseïen res més que una tassa de terrissa.
Un dia un mal
esperit penetrà al cor de l’ermità més vell, el qual digué al més jove: "Fa
molt de temps que vivim junts i ja és hora que ens separem. Caldrà que repartim les
nostres possessions."
Aleshores
l’ermità jove s’entristí i digué: "Em sap greu, germà, que vulguis
deixar-me. Però si has de marxar, fes el que et sembli". I agafant la tassa la donà
al seu company dient: "No podem dividir la tassa, germà; ja te la pots quedar
tu".
Llavors
l’ermità més vell digué: "No vull que em facin caritat ni quedar-me res que
no sigui meu. Hem de dividir la tassa".
I el més jove
digué: "Si trenquem la tassa, de què ens servirà a tu o a mi? Si vols, fem-nos-ho
a sorts".
Però l’ermità
més vell insistí: "Només vull justícia i allò que és meu, i no vull confiar la
justícia i allò que és meu a una vana casualitat. Hem de dividir la tassa".
Aleshores
l’ermità més jove no trobà cap nou argument i digué: "Si aquesta és
realment la teva voluntat i si, fins així, ho vols d’aquesta manera, trenquem la
tassa".
Però el rostre de
l’ermità més vell s’enfosquí profundament i cridà: "Maleït covard! No
vols barallar-te"."
Kahlil Gibran
