Caminar descalç damunt l'arena humida de la platja, de nit; asseure't en una roca i mirar al cel. Una gran lluna plena, taronjada, emergint de la mar; veure un estel fugaç, tancar fort els ulls i demanar un desig...

Asseure's a terra a escoltar un conte de fades, embadalit, i creure-te'l amb innocència d'infant; sentir la presència d'aquell estrany personatge al teu costat, deixar volar la imaginació...

Mirar el teu rostre en el reflex del mirall, i pensar que d'aquí un temps, els anys l'aniran desdibuixant, emboirant; i adonar-te que arribarà un dia on sols et quedaran fotografies per recordar-lo...

Cada instant és únic i irrepetible, el que vius ara ja mai tornarà; potser arribarà un moment en què veuràs que el passat se't fa molt llunyà, distant... ja inabastable. I serà llavors quan desitjaràs que el món deixi de girar, aturar el temps i tornar enrere.

Woodstock