|
|
EL
BANDOLER RODONYENC. EL FAIET
A Rodonyà hi vivia un bandoler
que es feia dir el Faiet. Ho hem sabut des de sempre, des de petits.
Els nostres pares ho explicaven en sopars d’amics o familiars
però no en fèiem gaire cas. Enguany, a socials, ens
vàrem fer la pregunta:
- Què és un bandoler? - Un membre d’un bàndol,
lladre de camí reial o bandit.
- Què és el bandolerisme? – Activitat feta per
bandes de bandolers contra persones, propietats, etc. El bandolerisme
expressava el malestar econòmic i social que tenia a veure
amb la política, la religió i, sobretot, amb la misèria.
Aquesta història, de sobte, ens va interessar d’allò
més. Vàrem recordar aquells contes que ens explicaven
els pares i avis a la vora del foc...
A continuació us contarem la història d’un home
que el van penjar al mig de la plaça de l’Ajuntament de
Rodonyà i, que en certa manera, s’ho va merèixer.
Les històries del bandoler rodonyenc van passar al segle XIX,
com les d’en Joan Serra «La Pera» de Valls, tot i
que el bandolerisme va ser més important als segles XVI i XVII.
Comença amb Antoni Roca i Mateu Cisteller (s. XVI) i al s.
XVII destaca Bartomeu Camps, Perot Rocaguinarda, els germans Margarit,
els germans Montserrat Poc i el Joan Serrallonga.
El Faiet era un bandoler que pels voltants de l’any 1.800 es
dedicava a atracar els carros que circulaven pel camí de Montferri
(també anomenat camí de Vilafranca), ara actual carretera
de Barcelona i, sobretot, a matar per qualsevol cosa que li fes falta
(unes espardenyes, uns pantalons o una barra de pa), la qual cosa,
a la llarga, fou la seva perdició. |
|
S’amagava en una cova situada al Puig,
a la partida de la Plana Morella. La cova tenia una boca molt petita,
cosa que indicava que havia de ser molt prim, i posava una argilaga
tendra al davant per dissimular l’entrada i així les
patrulles de la Guàrdia civil no el poguessin localitzar.
Finalment va ser empresonat perquè havia mort un veí
de Mas Pagès, que anava a missa a Montferri, només
per robar-li la capa. El primer que va fer la guàrdia civil
va ser enrunar la boca de la cova amb pedres fins quedar cegada.
Posteriorment la cova va ser visitada per
Mossèn Font, pioner de l’espeleologia a Catalunya i
digué de la cova que era molt gran i tenia ramificacions
difícils d’explorar. També digué que s’assemblava
a la cova fonda de Vilabella, potser perquè és molt
llarga, estreta i ramificada i també s’hi han trobat
restes prehistòriques. ¿Sabeu que sempre que una mun-tanya
es diu «Puig», ha estat habitat per l’home prehistòric?
(o això diuen), curiós!
L’entrada actual és la que va fer la guàrdia
civil. L’entrada per on s’introduia el Faiet és
el forat més petit que hi ha al costat dret dels peus del
Joanet Pei, qui ens va ensenyar on és la cova.
|
Astor Guasch, Marc Martí,
David Oliva, Àngels Coll, Carlota Navarro,
Lara Nuzzo, Noura El Hatimi, Susan Jiménez, Mari Sánchez
i Leo García.
Alumnes de 6è del CEIP Les Comes de Rodonyà
(Amb la col·laboració
de la família Gestí –cal Trull- la qual ens ha
donat
molta informació i a qui pertany el terreny del Puig on està
situada la cova).
|
Sortida
a la cova del Faiet
El dia 20 d’abril a les 9:30 del
mati vam fer una sortida a la cova del Faiet. Hi vam anar amb la Cristina,
el Pep, la Cèlia i el Joanet Pei, un senyor del poble que sap
on és la cova.
El Pep va portar el Joanet en cotxe perquè les cames li comencen
a fer figa. Coses de l’edat! I les mestres i els xiquets i les
xiquetes de cicle superior (5è i 6è) vàrem dirigir-nos
a peu a la partida de la Plana Morella.
En arribar, vam deixar enrera els camps llaurats, les barraques de
pedra seca i els marges mediterranis per endinsar-nos al bosc. Vam
tardar força estona a trobar-la, perquè estava molt
ben amagada entre tota la vegetació del Puig. Un arbre, un
pi de dos troncs ens va donar la pista que érem ben a prop.
L’entrada estava plena d’esbarzers. Quan vam arribar vam
esmorzar perquè sota els pins donava gust de descansar.
Mentrestant el Joanet Pei ens explicava la història del nostre
bandoler i ens sentíem transportats en un altre època.
Ens imaginàvem els camins plens de carros i cavalls, de bandolers
de camins que mataven per un tros de pa o una capa...
Desprès vam estar una estona dins
la cova. Volíem saber com era i com es deuria sentir el Faiet
allí dins. Pel que expliquen, la guàrdia civil, després
d’empresonar-lo el van torturar perquè els expliqués
on s’havia amagat durant aquell temps de bandolerisme.
Vam trobar la cova que feiauna pudor insuportable. Llavors van picar
la roca perquè no pogués utilitzar-la mai més
ningú com a refugi. A dins era fosc i no ens vam atrevir a
endinsar-nos gaire perquè no estàvem preparats. Vam
adonar-nos que era força baixet i ple de pedres i només
ens hi podíem asseure. Quan l’havíem visitat tots,
de seguida vam retornar, caminant. Va ser una sortida molt divertida
i ens va agradar especialment, perquè sense anar gaire lluny
de casa, amb un cop de bicicleta, els joves podrem continuar somiant
amb el nostre bandoler. |
|
|
| |
Daniel Stanossek,
Eva Ferrerons, Carles Fortuny,
Iris Torres, Marc Moris i Mendy P. Martínez.
Amb la col·laboració de
Joanet Pei i Pep Ferrer |
|
