Espai

L'espai on es desenvolupa un espectacle teatral pot ser de diferents maneres segons el model que segueixi.
Al model clàssic o grecollatí, l'escenari és obert i la zona del públic, més elevada que l'escenari, l'envolta, en part, amb una forma semicircular.

Teatre romà d'Aurenja
1. grades 2. orquestra 3. escena 4. pòrtic

El model italià, utilitzat des del segle XVII, és tancat, amb dues zones molt diferenciades, la zona escènica o caixa escènica que conté l'escenari i totes les parts amagades del públic que el complementen i la zona dels espectadors, formada per la platea o part central i les llotges o part lateral i posterior. En aquest model l'escenari queda, al revés del model clàssic, més elevat que la zona central del públic o platea.

L'espai escènic té unes zones molt concretes que cal saber per tenir una mínima cultura teatral i també per fer més fàcil la desimboltura a l'hora de trepitjar un teatre, tant si és per fer una representació com per qualsevol altre motiu.

En el plànol d'un teatre hipotètic (de model italià) podríem distingir les següents zones o parts:

	Plànol d'un teatre: 1. Platea o pati de butaques 2. Llotges 3. Orquestra o fossa dels músics 4. Prosceni 5. Escenari 6. Fòrum 7. Rere fòrum 8. Ciclorama 9. Cortina negra 10. Cametes o cortines laterals 11. Teló de boca 12. Accés als camerinos o altres dependències 13. Accés a altres dependències 14. Accés per a càrrega

Alguns dels elements anteriors no són sempre presents en un escenari, depèn sovint de l'escenografia de la companyia i, per exemple el teló de boca, actualment és una planxa metàl·lica, decorada per la part anterior, que baixa del sostre de la boca de l'escenari.

Elements d'un escenari convencional, vist des de platea: