El dolmen de la Creu d'en Cobertella

 
És el monument megalític més gran de Catalunya. Es tracta d'un sepulcre de corredor, de cambra de tendència trapezoïdal feta de lloses de granit amb una avantcambra també de lloses de granit. La cambra amida interiorment 3.90 m de llarg, per 3.20 m d'ample, per 2.45 m d'altura màxima. Del corredor de lloses només en queden les ranures d'implantació a la roca mare. Del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del seu peristàlit de blocs ajaguts no en queden testimonis visibles. La seva entrada és orientada al sud-est ( uns 170º). Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït entre 3000-2700 a.C.

Dolmen. Vista lateral.Estat de conservació. En la descripció que en fa Josep Tarrús el 1988, diu que el dolmen conserva en bon estat la seva cambra formada per 7 lloses. La gran llosa de coberta de la cambra, de granit, és en el seu emplaçament original. L'avantcambra conserva 2 lloses amb la seva coberta, totes de granit, el corredor ha desaparegut. Del túmul que cobria l'estructura interna i del seu peristàlit no en queden restes definides. Alguna llosa de la cambra mostra cassoletes rituals mentre que un gran bassi granític, també ritual, que es troba vora el monument, va desaparèixer entre la primavera del 1983 i l'estiu del 1987.

Localització. Cal seguir la carretera de Roses a Montjoi fins a començar el primer collet abans d'arribar al mas Marès. En aquest punt, on la carretera forma un tancat giravolt, un corriol que s'enlaira per l'esquerra mena a un replà de la muntanya que es troba quelcom enlairat i on està situat aquest dolmen. Fàcil de trobar. És a uns 150 m s. n. m.

Dolmen. Vista planta.Història. És ja documentat al segle XIII com "pedre Coperte", "petra Coaperta" i "petra Cooperta", els anys 1214 i 1233.
Conegut per Enric Piferrer i Josep Sabater, el mostraren a Manuel Cazurro i Ruiz que l'any 1912 el publicà amb una primera planta, una secció, un esquema del conjunt i una fotografia.
Francesc Riuró i Llapart excavà i restaurà modèlicament aquest monument l'any 1957 i el publicà els anys 1958-59 amb unes bones planimetries (planta i alçat de la cambra) i diverses fotografies. Aquest autor descobrí les traces del seu passadís.
Joan Ruiz i Solanes, l'any 1970, el publicà amb unes bones planimetries (planta i alçats de la cambra) i dues fotografies.
Darrerament publicat l'any 1988 en el IV cartell de la sèrie "l'Empordà a cop d'ull" amb text del GESEART i dibuix de Ricard Anson i Garriga.

Materials arqueològics. Tant en l'excavació d'August Panyella i Miquel Tarradell de l'any 1942 com en la de Francesc Riuró i Llapart de l'any 1957 aparegueren restes òssies fragmentades. Tota la resta de ceràmica trobada corresponia al proper assentament indígena, potser un santuari, que és a tocar el monument, i a èpoques més modernes.

  • TARRÚS, Josep; BADIA, Joan; BOFARULL, Benjamí i altres. Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir oriental. Figueres: ART-3 (Carles Vallès, ed.), 1988.
  • Per materials didàctics sobre megalitisme a l'Alt Empordà consulteu el web de C.Molins.
 
Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Empordà - Figueres
Novembre de 2002