El dolmen de la Creu d'en Cobertella |
És
el monument megalític més gran de Catalunya. Es tracta
d'un sepulcre de corredor, de cambra de tendència trapezoïdal
feta de lloses de granit amb una avantcambra també de lloses
de granit. La cambra amida interiorment 3.90 m de llarg, per 3.20 m
d'ample, per 2.45 m d'altura màxima. Del corredor de lloses només
en queden les ranures d'implantació a la roca mare. Del túmul
artificial de tendència circular que el cobriria i del seu peristàlit
de blocs ajaguts no en queden testimonis visibles. La seva entrada és
orientada al sud-est ( uns 170º). Pel tipus arquitectònic
del sepulcre podem deduir que fou construït entre 3000-2700 a.C.
Estat de conservació. En la descripció que en fa Josep Tarrús el 1988, diu que el dolmen conserva en bon estat la seva cambra formada per 7 lloses. La gran llosa de coberta de la cambra, de granit, és en el seu emplaçament original. L'avantcambra conserva 2 lloses amb la seva coberta, totes de granit, el corredor ha desaparegut. Del túmul que cobria l'estructura interna i del seu peristàlit no en queden restes definides. Alguna llosa de la cambra mostra cassoletes rituals mentre que un gran bassi granític, també ritual, que es troba vora el monument, va desaparèixer entre la primavera del 1983 i l'estiu del 1987. Localització. Cal seguir la carretera de Roses a Montjoi fins a començar el primer collet abans d'arribar al mas Marès. En aquest punt, on la carretera forma un tancat giravolt, un corriol que s'enlaira per l'esquerra mena a un replà de la muntanya que es troba quelcom enlairat i on està situat aquest dolmen. Fàcil de trobar. És a uns 150 m s. n. m. Història.
És ja documentat al segle XIII com "pedre Coperte",
"petra Coaperta" i "petra Cooperta", els anys
1214 i 1233. Materials arqueològics. Tant en l'excavació d'August Panyella i Miquel Tarradell de l'any 1942 com en la de Francesc Riuró i Llapart de l'any 1957 aparegueren restes òssies fragmentades. Tota la resta de ceràmica trobada corresponia al proper assentament indígena, potser un santuari, que és a tocar el monument, i a èpoques més modernes. |
Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Empordà - Figueres |
Novembre de 2002 |