|
-
Quants anys fent d'ebenista?
Comptant-los tots, ja són 65 o sigui, des de l'edat de
14 anys i ja en tinc 79, faci números.
Encara ara estic fent més de 100 trencacaps o trencaclosques,
que ho vaig mirar al diccionari i es pot dir de les dues maneres.
- És
un ofici de família?
No, tot i que jo ja tenia familiars que tenien una fusteria,
i de petit, petit hi anava a buscar trossos, allà.
- Algun
fill seu continua l'ofici?
Si, és el que porta el taller. Jo, des de que estic jubilat,
només em dedico als trencacaps.
- En
què es diferencia un fuster d'un ebenista?
El fuster, generalment, treballa la fusta d'obres, (portes,
finestres, balcons…), i la fusta va pintada. L'ebenista
fa mobles i treballa amb fusta fina que va envernissada, no
pintada. Encara que avui dia els fusters diuen que tots fan
mobles, si ha de fer uns mobles de categoria no vagi a un fuster
perquè no els hi farà.
Jo vaig fer l'aprenentatge de fuster i després em vaig
passar a fer d'ebenista.
- Quines
son les fustes més indicades per a un bon treball d'ebenisteria?
N'hi ha tantes… i cada dia ens en venen més d'estrangeres.
Les clàssiques d'aquí, d'abans, eren la caoba
i el noguer.
- De
totes maneres, ara venen moltes fustes de països tropicals,
no?
Ens venen unes xapes, perquè allà hi ha uns arbres
més ferms, però que amb el temps perden color.
Amb el noguer americà, en canvi nosaltres fem mobles
preciosos perquè amb els anys guanya color. Les fustes
més bones, però, son d'aquí.
- Li
sembla que les màquines han substituït els ebenistes
o encara hi ha treballs que les màquines no poden fer?
I tant, es clar que si que n'hi han. Les màquines et
poden ajudar a serrar els trencacaps, però no hi ha cap
màquina que et faci trencacaps.
- Com
se sent un mestre artesà?... perquè vostè
és mestre artesà…
Aquí a Igualada diria jo que sóc el segon. Ho
sóc des de l'any 1986. I li diré una altra cosa:
mestre artesà, no sols de la fusta, sinó de tots
els oficis, a la comarca de l'Anoia, ara sóc sol, ja
que l'altre, que no l'he conegut, va morir l'any 1995.
- Li
han lliurat alguna menció honorífica?
Guardo les fotografies de quan el Sr. Pujol em va lliurar la
Carta Artesana a la Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Érem uns vint artesans de tot Catalunya. Per altra banda,
l'Ajuntament d'Igualada, assabentat de la meva trajectòria
professional, va elaborar un expedient per presentar la meva
candidatura a Mestre Artesà, cosa que em van atorgar
un any més tard, segurament per les meves escultures
i les meves patents.
- Té
patents d'invents vostè, també?
Moltes. En vaig presentar a Vilanova i la Geltrú, deu
fer potser deu anys, a la 1a. Exposició de Patents Internacionals.
Hi vaig presentar deu o dotze invents. Gairebé tots eren
mobles: cadires que es plegaven de forma original, però
pensades perquè el fabricant les pogués enviar
plegades en una capsa i a l'arribar a la botiga o el client
que se les muntés, com fa IKEA avui en dia, però
jo parlo de fa deu o dotze anys. També una escala-post
de planxar, tot alhora. I molts altres invents.
- Vostè,
en el nostre món de l'ensenyament comença a ser
conegut pels seus trencacaps i figures geomètriques.
Expliqui com va començar aquesta afecció.
Jo sóc més de fer escultures. He exposat un parell
de vegades a la sala d'exposicions del Centre Català
d'Artesania. La primera vegada, en una exposició col·lectiva,
hi vaig exposar una vintena d'escultures. Llavors, per allà,
va passar un periodista igualadí, l'Armengol, que li
van encarregar fer un reportatge sobre la fusta. Aquest reportatge
comença al bosc, la tala d'arbres, les serradores…
i l'acabo jo ensenyant les meves peces. Van venir tres cotxes
i onze persones des de Lleida a filmar.
Cap a l'any 1990 vaig fer una altra exposició a la sala
d'exposicions de la Caixa del Penedès amb 72 peces. També
vaig tenir exposada durant un parell d'anys una escultura meva
en una exposició itinerant per Europa que organitzava
la Generalitat.
Aquest
és i així és el nostre amic Sr. Cortés.
Que per molts anys segueixin sortint de les seves mans escultures
i trencaclosques, petites meravelles de fusta.
|
