El 25 de juny de 1852,  Antoni Gaudí naixia a Reus. Si bé la documentació del bateig no deixa cap mena de dubte de quina fou la seva ciutat natal, el genial però també controvertit arquitecte, va deixar sempre el dubte sobre la veracitat d'aquest fet argüint que el lloc de naixença fou al taller de calderer que el seu pare tenia a Riudoms, poble proper a la capital del Baix Camp. Tal vegada es podria dir que el Gaudí home va néixer a Reus, però que l'artista universal ho va fer a Riudoms al mas de la Caldereta d'on s'originà la seva especial forma d'entendre l'espai: "Tinc el do de la percepció espacial perquè sóc el fill, el nét i el besnét de forjadors de coure. El meu pare era forjador de coure, el meu avi, també. Per la banda de la meva mare, a la família, també hi havia ferrers; el seu avi era boter, el meu avi matern era pescador, tots ells són també gent de l'espai de la circumstància, i totes aquestes generacions de persones representen un bon aprenentatge".

Gaudí va tenir una infantesa malaltissa, amb sovintejades crisis pulmonars i artritis reumàtica. Gran part de l'Educació primària la va cursar, curiosament, a una escola fundada per Francesc Berenguer, el pare del que seria el seu futur i estret col·laborador en projectes com el de la urbanització de la Colònia Güell o de la Sagrada Família. El 1863, va iniciar els estudis de Secundària, etapa educativa que en aquella època era tot un símbol d'estatus social i econòmic. Gaudí no va ser un alumne brillant, encara que el conjunt d'assignatures n'hi havia una en què despuntava i que indicava amb claredat les seves inclinacions professionals: la Geometria.

Després de diferents vicissituds personals i acadèmiques, el 1874 va matricular-se oficialment a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona. Com a estudiant universitari a voltes en confonien el rol de professor amb el d'alumne i combinava la seva tasca acadèmica amb la participació en diferents projectes arquitectònics. Gaudí es rebel·lava sovint contra els corrents estilístics que intentaven imposar alguns professors. A la biblioteca de l'Escola d'Arquitectura, gràcies a la fotografia, tenia accés a copioses obres que detallaven el conjunt del patrimoni arquitectònic mundial. Tot i l'admiració que sentia pel llegat històric d'impressionants edificacions gregues o gòtiques que marcarien els trets distintius de la seva pròpia obra, d'on va sorgir el seu inconfusible estil fou de la seva profunda fe cristiana, la seva irreductible catalanitat i de l'observació constant de la naturalesa humana, animal i vegetal.

I és just aquest estil inconfusible, el que va apartar Gaudí tant del continuïsme historicista predominant en moltes mostres arquitectòniques com de les avantguardes europees coetànies. Si bé Antoni Gaudí és la figura cabdal a Catalunya del complex moviment del Modernisme, no va ser mai deutor de cap corrent i va restar aïllat de tendències innovadores i envoltat només d'estrets col·laboradors. Condemnat durant dècades a l'ostracisme, el Gaudinisme a través de les seves diverses formulacions retornarà al primer pla a un arquitecte català universal que actualment esdevé un referent imprescindible per als amants de l'arquitectura a tot el món.

El 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí va ser atropellat per un tramvia quan es dirigia a peu des de la Sagrada Família a la Plaça de Sant Felip Neri. L'artista no duia a sobre cap document que l'identifiqués, només, portava un grapat de panses i nous a les butxaques. Fins i tot, la reacció dels vianants va ser molt passiva davant un home d'aspecte  descurat que semblava un simple vaguabund.

La incompetència dels serveis sanitaris va ser pregona i no van ser capaços de salvar la vida d'un home que en condicions normals hagués pogut superar les seqüeles del fatídic accident. Antoni Gaudí moria a Barcelona el 10 de juny de 1926.