La Colònia Güell va ser fundada l'any 1890 i a l'any següent s'hi traslladà la fàbrica de Sants, "Güell, Ramis i Cia", més coneguda amb el nom del Vapor Vell, com a conseqüència de la manca d'espai per a fer ampliacions i millores i, sobretot, per a evitar la conflictivitat obrera de la ciutat. El primer director en va ser Ferran Alsina i Parellada, a qui es considera el veritable ideòleg en la concepció de la Colònia Güell, a més de ser, probablement el dissenyador dels edificis del recinte industrial.

Eusebi Güell encarregà la planificació de la colònia a Antoni Gaudí, però aquest no es pogué dedicar massa a aquest encàrrec i sembla que delegà la feina a col·laboradors seus com Joan Rubió i Bellver i, especialment, en Francesc Berenguer i Mestres. Gaudí només dissenyà l'església de la colònia, de la qual només es construí la cripta.

L'any 1910 treballaven a la fàbrica uns 1.000 obrers i a la mort d'Eusebi Güell, 1200.

El 1920 l'empresa va ser reorganitzada i passà a anomenar-se "Colònia Güell SA", nom que perdurà fins el seu tancament.

El que més destaca de la vida laboral de la colònia és la manca de conflictes entre els propietaris i els obrers des de la seva fundació fins la Guerra Civil. Durant el període de la II República l'empresa entrà en un període de crisi que per sortir-se'n necessità de la col·laboració de tots els treballadors que hagueren d'acceptar la flexibilitat horària i una reducció dels sous per impedir el tancament de la fàbrica.

Amb l'arribada de la guerra l'empresa fou col.lectivitzada, període durant el qual s'aconseguiren millores de caràcter higiènic (calefacció a la zona de telers, xarxa protectora per al cabell de les dones, ús de caretes a la secció de tints), social (assegurança de malalties) i tècnic (nou sistema d'estiratge dels fils).

En acabar la guerra l'empresa fou reprivatitzada i Santiago Güell va fer les funcions de director fins el 1945 en què fou venuda a la família Bertrand Serra, la qual continuà la mateixa línia de producció fins el 1973, any que tancà com a conseqüència d'una crisi generalitzada del sector tèxtil.