La col·legiata de Santa Maria
d'Organyà fou l'escenari de la prèdica de les Homilies
i, molt probablement, el lloc on foren redactades. L'edifici actual és
el producte de gairebé deu segles d'obres, reformes i modificacions
diverses, que han alterat profundament la fàbrica primitiva. Les
dades documentals i l'anàlisi amb metodologia arqueològica
de les estructures conservades permet esbossar amb prou claredat -a falta
d'un estudi definitiu, que implicaria excavacions en extensió-
les fases d'evolució de l'edifici. Els treballs realitzats l'any
1999 per l'arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca han obert un camí
engrescador i esperem que sense retorn. Per fer aquest articlet seguiré
fil per randa les seves conclusions i interpretacions, que són
el fruit d'un treball rigorós i metodològicament impecable.
|
Primera fase: segles XI
i XII
El testament del comte Borrell, datat el 993, ens dóna la primera
menció de l'església parroquial de Santa Maria d'Organyà.
Segons consta en documents posteriors, aquesta primera església
hauria estat construïda i dotada per Isarn Caboet durant el pontificat
del bisbe Sal·la, tot just uns anys abans del testament de Borrell.
Aquest primer temple es va fer petit de seguida. Així, els Caboet
van promoure la construcció d'un edifici totalment nou, que fou
consagrat pel bisbe Guillem Guifré el 1057. No hi ha restes d'aquesta
primera església, que fou enderrocada fins als fonaments. El culte
del nou temple probablement ja s'organitzava sota la forma d'una canònica.
En aquest moment Santa Maria d'Organyà estava dirigida per un clergue
de nom Adalbertí, en virtut d'un pacte entre els Caboet i el pare
del clergue.
"La primera església
de Santa Maria hauria estat construïda i dotada per Isarn
Caboet durant el pontificat del bisbe Sal·la a les acaballes
del s. X." |
|
"Les innovacions litúrgiques
que va imposar el concili de Trento es van traduir en la construcció
del cor i del campanar." |
|
El comportament escandalós d'Adalbertí
va propiciar una refundació de la canònica el 1090. Aquest
fet, al qual es va sumar un incendi, degué propiciar la renovació
de l'edifici consagrat el 1057. Les obres principals haurien estat fetes
durant els darrers anys del segle XI i les primeres dècades del
XII. L'edifici resultant devia tenir només una nau, i una capçalera
trevolada com les que trobem a Sant Serni de Cabó. L'espai del
creuer devia estar cobert per un cimbori de planta octogonal, les restes
del qual són encara visibles sota la coberta de l'edifici actual.
El fragment d'absis decorat amb bandes llombardes que també podem
veure avui forma part d'aquesta primera fase constructiva.
Segona fase: segles XIII
i XIV
Durant aquestos dos segles es va produir la primera gran reforma de l'edifici
romànic, justificada per les necessitats d'espai de la puixant
canònica. D'aquest moment és la façana principal,
l'oest, i l'ampliació del temple amb la construcció d'una
nova nau cap a migdia -que va comportar la destrucció de l'absis
sud- i el creixement del temple cap a ponent. La nau central es va cobrir
amb una volta apuntada, i el cimbori romànic va quedar anul·lat,
tot i que tal vegada el van reconvertir en campanar. A la part central
de la nova nau construïda al sud es va aixecar un claustre de reduïdes
dimensions: a l'edifici de l'ajuntament es conserven restes de les decoracions
de traceria de les arcades. Els dormitoris dels canonges estarien en un
nivell superior a la nau sud.
Tercera fase: segle XV
Abans de l'extinció de la canònica, al segle XVI, encara
es deurien produir algunes reformes importants a l'edifici, que van afectar
sobretot el sector meridional. La nau sud, que fins llavors estava dividida
en dos nivells, fou unificada i coberta amb una nova volta apuntada, feta
amb pedra tosca i suportada sobre arcs torals. Es va obrir també
un gran arc al primitiu mur sud de l'església, probablement amb
la finalitat d'il·luminar millor el temple.
|
Quarta fase. Dels segles
XVI al XVIII
El 1539, el papa Pau III va decretar l'annexió de la canònica
d'Organyà a la mensa capitular d'Urgell. Aquest fet va comportar
noves alteracions a l'edifici. Les innovacions litúrgiques que
va imposar el concili de Trento es van traduir en la construcció
del cor i del campanar. En aquesta fase l'església de Santa Maria
es va ampliar cap al nord, amb la construcció de tres capelles
obertes que formaren una nova nau. Dues llanternes, a banda i banda del
creuer, van il·luminar l'interior. Al mateix temps, les dependències
vinculades a la vida comunitària -el refetor, els dormitoris- van
deixar de ser necessàries. Un dels espais canonicals, adossats
al mur de migdia de l'església, es va convertir en la capella del
Roser, que trobem documentada per primer cop l'any 1758.
"El 1911 es va
produir una profunda reforma de l'edifici, amb l'enderroc de
la capella del Roser i la resta de dependències de la
canònica que ocupaven part del que avui és la
plaça." |
|
Cinquena fase. Segles XIX
i XX
La col·legiata es va suprimir definitivament el 1851. A partir
d'aquest moment, l'església de Santa Maria només té
la funció d'església parroquial. El 1911 es va produir una
profunda reforma de l'edifici, amb l'enderroc de la capella del Roser
i la resta de dependències de la canònica que ocupaven part
del que avui és la plaça. També es va renovar el
cor, tot substituint el que hi havia d'obra per l'actual de fusta. Una
altra reforma estructural va consistir en l'anul·lació del
gran arc que comunicava la nau central amb la sud, i que fou refet amb
dues noves arcades per donar un aire més simètric a la construcció.
Avui i demà
Les darreres intervencions fetes a Santa Maria d'Organyà han permès
entendre l'evolució de l'edifici, i, al mateix temps, posar de
manifest la problemàtica de la seva conservació. Les patologies
que s'hi han detectat són greus i poden arribar a posar en perill
l'estabilitat de l'edifici. Què passarà amb la col·legiata?
Aconseguirà superar el repte de la seva supervivència? Demà,
la resposta.
|