Joaquim Miret i Sans

Miret va realitzar els estudis de batxillerat a Barcelona, al col·legi de Guillem L. Galavotti, i del 1874 al 1880 va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Dos anys més tard va doctorar-se en dret civil i canònic a la Univeritat de Madrid amb una tesi sobre els Usatges de Barcelona (segle XII). No hi ha cap indici, però, que Miret exercís mai d'advocat, sinó que en acabar els estudis a Madrid sembla haver preferit tornar a Barcelona. Allí, si més no durant alguns anys, va dedicar-se a diversos assumptes de la seva família i alhora va recórrer una gran part d'Europa, del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient, mostrant així una gran afició als viatges. Aquesta època degué servir-li de reflexió i alhora d'orientació cap a la investigació històrica. Sens dubte un factor important en aquest sentit fou l'amistat amb Francesc Carreras i Candi, iniciada cap a l'any 1891 a través dels contactes entre els pares de Miret i els de Carreras, i especialment en relació amb les activitats corporatives de l'Asociación de Propietarios de Fincas Urbanas de Barcelona y su Zona de Ensanche.

Efectivament, fou l'any 1892 i a través de Francesc Carreras i Candi que Miret va iniciar-se en la recerca històrica als arxius catalans i francesos. I al cap de poc temps Miret i Carreras van proposar-se de col·laborar en la preparació d'una història de l'antic comtat de Pallars. Va ser amb motiu d'aquest projecte que Miret va viatjar el 1894 a la Seu d'Urgell a fi d'orientar-se sobre la gran col·lecció de documents medievals conservats a l'arxiu capitular. Dos anys més tard, Miret i Carreras van realitzar la primera d'una sèrie d'excursions científiques a les comarques catalanes nord-occidentals per tal de conèixer-ne tots els pobles i alhora emprendre, als arxius municipals i eclesiàtics, les investigacions necessàries per dur a terme llur estudi del comtat de Pallars. Interessa remarcar en aquest sentit la notícia següent, apareguda el 18 de juny de 1896 al diari barceloní La Renaixensa:

"Avui surten á recorre'ls pobles del antich Comtat de Pallars don Francisco Carreras y Candi y don Joaquím Miret y Sans, ab l'objecte de visitar los Arxius parroquials y municipals d'aquella interessant y poch estudiada regió. Dits senyors están travallant desde alguns anys en estudiar la historia dels antichs Comtes de Pallars y necessitan acopiar datos locals als molts que tenen reunits del Arxiu de la Corona d'Aragó y d'altres Arxius de Madrid y Barcelona."(1)

Tanmateix, l'obra que havia estat el motiu d'aquelles excursions científiques mai no va arribar a publicar-se, atès que ben aviat els dos investigadors van veure's obligats a dedicar-se a d'altres activitats professionals com ara, en el cas de Miret, la vida corporativa de diverses institucions acadèmiques i especialment la de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Miret hi va ingressar com a membre numerari el 1900, i del 1901 al 1918 va ser-ne secretari i editor del Butlletí) i de l'Institut d'Estudis Catalans (Miret en fou membre fundador el 1907 i des de llavors membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica). Malgrat això, la gran quantitat de materials d'arxiu aconseguits per Miret en relació amb les seves recerques inicials sobre el comtat de Pallars, juntament amb molts d'altres arreplegats amb motiu de nombrosos viatges posteriors realitzats sobretot per les comarques pirinenques de Catalunya (molts dels quals combinaven la investigació històrica amb l'excursionisme o l'esbarjo), li permetrien enllestir i publicar un gran nombre de llibres i monografies històriques, juntament amb una sèrie de reculls de documents d'interès filològic. Entre aquests documents s'inclouen les famoses Homilies d'Organyà, el manuscrit de les quals Miret havia descobert i aconseguit en propietat (segons sembla mitjançant una donació o bé una compra) durant una de les seves excursions a l'Alt Urgell. Segons ho explica el mateix Miret:

"La troballa l'he feta, en el darrer mes de Setembre (1904), regirant en la rectoria d'Organyà (provincia de Lleida) els pergamins de l'arxiu d'aquella extingida colegiata i que fou fundada pels Senyors de Caboet en el segle Xè o principis del XIè, i que era dependencia de la Seu d'Urgell."(2)

		"Fou l'any 1892 i a través de Francesc Carreras i Candi que Miret va iniciar-se en la recerca històrica als arxius catalans i francesos."
Sala de lectura de l'Institut d'Estudis Catalans en la seva primera seu al Palau de la Diputació de Barcelona (actual palau de la Generalitat)	El 2 de setembre de 1905 Joaquim Miret i Sans va visitar l'ermita de Santa Fe (Arxiu Gavín de Tàrrega)

Per tal d'il·lustrar la gran passió excursionista que tenia Miret, especialment pel que fa a les comarques del Pirineu català, a continuació presentem un extracte de diversos diaris de viatge escrits per aquest il·lustre historiador i publicats recentment per l'autor del present article.(3)

Poc abans de trobar el manuscrit de les Homilies d'Organyà, Miret va realitzar un viatge (28 de juliol - 3 de setembre de 1904) a la Cerdanya, la Vall d'Aran i diversos departaments meridionals de França (l'Arieja, l'Aude i els Pirineus Orientals), on va visitar i fotografiar nombroses esglésies romàniques, incloent-hi les de Travesseres, Bellver i Font-Romeu (Cerdanya), Formiguera (Capcir), Arties i Salardú (Vall d'Aran).

Un any més tard (1 d'agost - 3 de setembre de 1905) Miret realitza un altre viatge pel Pirineu català en què combina de nou el lleure amb l'excursionisme científic, és a dir el reconeixement no només dels pobles i monuments històrics, sinó també de la topografia local. En aquesta ocasió passa uns dies de vacances amb alguns familiars a Sant Hilari Sacalm (la Selva) i s'hi troba amb el seu amic Francesc Carreras i Candi. Els dos historiadors viatgen junts amb tren i amb diligència a Puigcerdà, on investiguen a l'arxiu municipal abans de reprendre llur viatge amb tartana i a cavall fins a la Seu d'Urgell, on també treballen a l'arxiu municipal. D'allí van amb tartana cap a Organyà, on examinen els nombrosos pergamins de l'antiga col·legiata i Miret fotografia l'església i els carrers del poble. Des d'Organyà surten amb burro i s'enfilen dalt de la muntanya veïna de Santa Fe, on visiten el santuari i contemplen tota la vall de Cabó i el poble de Montanissell. Aquest és el relat que fa Miret al seu diari del seu pas per la comarca:

"Miercoles 30 agosto: Salimos [de Bellver] á las 5 y 1/4 en caballerias que nos cuestan diez pesetas, y llegamos á Martinet á las 7. Salimos á las 8 despues de almorzar en la Posada Rosell, y llegamos á Pont de Bar á las 10, pagando cinco centimos por paso de palanca. Llegamos á los baños de S. Vicens á las 10,45 y alli tomamos un refrigerio, saliendo á las 12 y 1/4. Empieza á notarse el eclipse de sol y nos detenemos media hora al pié de una casa junto a la carretera en sitio de horizonte muy ancho, presenciando alli el maximun y viendo una estrella y el color triste de todas las montañas. Desde un kilometro despues de los baños andamos por la nueva carretera, y llegamos á la Seu á las 3 y 1/4 de la tarde, hospedandonos en la Fonda Llebreta. Visitamos luego el canonigo Marti y trabajamos en el archivo municipal.

Jueves: Paseamos por la Seu. Saco fotografias y trabajamos en el archivo municipal.

Viernes 1º setiembre: Salimos en tartana particular, que cuesta por tres asientos y equipaje 10 pesetas, á las 5 y media de la mañana, y llegamos á Orgañá á las 8, hospedándonos en la Fonda de Can Casaca. Visitamos al parroco ó economo D. Buenaventura Riba y Dallarés, pbro., andorrano. Inspeccionamos los numerosos pergaminos del archivo de la antigua colegiata, en los que abundan los de la familia señorial de Caboet. Saco fotografias de la iglesia y calles del pueblo rodeado de gran gentio.

Sábado: Salimos en burros de Orgañá á las 5 y 1/4 de la mañana y subimos la montaña de Sta. Fé, muy alta y tipica, contemplando á sus piés todo el valle de Cabó y por la otra parte Montanisell. Entramos en la hermita que hay en la cumbre, en la que veo una enorme serpiente como exvoto. Por lo alto de los montes vamos á una cueva lejana y bajamos al valle por un peligrosisimo camino, abierto en la roca cortada casi á pico, y pasamos por la casa de Fenollet, en el camino de Orgañá á la Conca de Tremp. Pasamos por el caudeloso manantial ó fuente que forma un rio y que alimenta y riega toda la vega de Orgañá, y llegamos á Orgañá á las 11 de la mañana muy cansados. Á las 2 de la tarde salimos con el coche diligencia, y á las 5 estamos en Oliana. Cambio de caballos, y llegamos á Pons á las 7 y media de la noche. Comemos en la Posada de Manel, y á las 9 salimos con el coche, pasando por Torá á las 11 y 1/2, donde hay fiesta mayor, contemplando el tipico cuadro del baile en la plaza al aire libre. Á las 4 estamos en Calaf.

Domingo 3 setiembre 1905: Sale el tren de Calaf con mas de media hora de retraso á las 4 y 50, y llegamos á Barcelona á las 8 de la mañana. El mismo domingo á la 1 y 1/4 explota la bomba en la Rambla de las Flores. Mi hermana y Manuela continuan en Camprodon hasta el dia 8 setiembre."(4)

		"Els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans palesen la seva llarga i íntima relació amb les comarques del Pirineu català i d'una manera especial amb les del bisbat d'Urgell."
El carrer Nou d'Organyà l'any 1900. Foto d'A. Bertomeus (Centre Excursionista de Catalunya)	La catedral de la Seu d'Urgell en una foto d'autor desconegut d'inicis del segle XX (del llibre Catalunya en blanc i negre. Ed. Espasa Calpe)

L'any 1912 Miret torna a la Seu d'Urgell acompanyat per l'amic i president de l'Institut d'Estudis Catalans, Antoni Rubió i Lluch. El motiu d'aquest viatge, de caràcter exclusivament científic, sembla haver estat el d'examinar i catalogar alguns materials conservats a l'arxiu capitular, i, alhora, informar-se de l'estat d'un projecte de recerca a càrrec de mossèn Pere Pujol subvencionat per l'Institut d'Estudis Catalans. Miret descriu el viatge amb aquestes paraules:

"Sortim de Barcelona ab l'amich Antoni Rubió y Lluch ab lo tren á les 7,15 del mati del divendres 12 juliol 1912; á les 11 y 1/2 arrivem á Calaf. Surt l'automóvil molt plé á les 12 y 1/4, y passant per Castellfollit y Torá, hon la carretera está molt dolenta, arrivem á Pons á les 2 y 1/2. Cambi d'automóvil. Sortim á les 3 y passant ab calor per Tiurana, Bassella, Oliana, sempre vomitant gent marejada, y Organyà, arrivem á la Seu d'Urgell á les 6 y 1/2 de la tarde. Ens hostatjem al nou Hotel Pirenaich, ab fatxada al Passeig de Tetuan.

Lo dissabte, dimenge, dilluns y dimarts, los passem á la Seu, treballant á la catedral, y passejant ab lo canonge Bové y ab mossen Pere Pujol, vicari de Ges, pensionat per l'Institut d'Estudis Catalans, per estractar tots los documents del cartoral. Visitem al canonge doctor Martí y al párroco de la Seu, qui es marmessor de mossen Plandolit d'Ordino, y te á la venda los pergamins que aquest tenia robats de diferents archius. Vaig á ciutat ab en Rubió plovent.

Á les 3 de la matinada del dimecres dia 17 sortim ab l'automóvil y se fa ja clar al entrar al estret dels Tresponts. Som á Organyá á les 4 y 1/4 y passem despues lo llarguissim estret entre Coll de Nargó y Oliana. Á les 7 som á Pons; dia de mercat. Cambi d'automóvil, y passant la dolenta carretera fins á Calaf, arrivem á Calaf á les 8 y 3/4 del mati. Dexo en Rubió que vol anar-se'n á Tárrega, y surtu ab lo tren de les 9 y 1/2 y ab molta calor arrivo á Barcelona dit dimecres á les 2 y 3/4."(5)

Aquestes mostres dels diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans palesen la seva llarga i íntima relació amb les comarques del Pirineu català i d'una manera especial amb les del bisbat d'Urgell. No té res de sorprenent, doncs, que mirant la copiosa bibliografia de Miret, s'hi trobin molts treballs (llibres, estudis monogràfics i articles) dedicats a temes relacionats amb aquelles terres pirinenques. Tampoc no estranya gens constatar que un dels darrers estudis de Miret, publicat el 1918, un any abans de la seva mort (esdevinguda el 30 de desembre de 1919), s'ocupi de Noves y documents inèdits sobre la família senyoral de Caboet y la qüestió d'Andorra.(6)