L'endemà, quan aquella nena es va despertar i va veure la caseta tota ordenada, va quedar parada. Qui havia fet allò? Quan? Centenars de preguntes rondaven pel seu cap. Va mirar dins de la caseta per assegurar-se que les nines encara hi eren. Va descobrir-hi la Jana. La Jana, però, ho havia vist tot i ara es feia l'adormida.

     La nena capriciosa es va quedar paralitzada, sense saber què fer. La Jana se'n va adonar i va decidir sortir disparada cap al carrer. Va obrir la porta de la caseta i es va trobar en un món de nines. Ella també n'era una.. Portava un vestit molt llarg i preciós. Va córrer d'un costat a l'altre sense saber què fer. De sobte es va trobar davant la porta d'un club de te. Hi va entrar amb la intenció de fer-hi amigues per poder sortir d'aquell món de fireta.

     Va saludar la gent. La van convidar a seure per parlar una estona. Ella va accedir-hi. La Jana era asseguda a la taula, però de fet no sabia de què parlava aquella gent. La Jana es va encuriosir pel fet que totes les nines portaven una creu i dues inicials al coll. Ella no en sabia el significat. Li va cridar l'atenció una nina que estava una mica trista i que curiosament no portava el senyal. Va pensar que potser aquella creu era la signatura del dissenyador i que aquella noia no la tenia perquè es devia trobar en el mateix cas en què es trobava ella. La Jana va fer moure la taula i el te va caure al damunt de l'altra noia. La nostra protagonista va aprofitar aquest moment per agafar la noia del braç i emportar-se-la al lavabo amb l'excusa que havia de netejar-li la taca. Va tancar la porta i preguntà a la nina per què no tenia la creu al coll. La nina, amb una veu atemorida, li va respondre que es deia Pat i que era una persona normal. La Jana també li confessà el seu secret.

     Totes dues van començar a pensar com podrien tornar a la vida real. Van decidir que tornarien a la caseta de nines d'on havien sortit i esperarien que la despistada de la propietària n'obrís la porta per sortir-ne.

     La Jana va guiar la Pat fins a la caseta. Van trucar a la porta. Com que ningú no obria van trencar un vidre i van entrar per la finestra.

     Van anar corrents fins a la porta i van començar a clavar-hi puntades de peu. La nena de la casa ho va sentir. Va obrir la porta, però no hi va veure ningú. Es va deixar la porta oberta, moment que les nines van aprofitar per sortir. Aleshores es van convertir en persones normals.

     Cap de les dues nines, ara ja nenes, no tenia família; per això van decidir anar a una immobiliària i llogar un pis plegades.

FI