CEIP Santa Maria de Cervelló
2n A Cicle Inicial
 

A la masmorra del castell, però no us penseu que la Jana tenia por, bé, si que en tenia, però va pensar que plorant no arreglaria res. Havia de buscar una sortida.

     Mentre pensava, caminava per la sala, de cop ensopegà i es donà un cop al cap amb una pedra de la paret que sobresortia. La Jana es tocà el front i s'hi trobà un bon nyanyo, pensà "Si ara fos amb els meus amics pingüins m'aniria força bé posar-me un tros de gel al front". De cop i volta al seu davant hi aparegué una granota amb un bocí de gel i la hi donà; la Jana se'l posa al front i en un tres i no res aquell nyanyo desaparegué.

     Tot d'una se n'adonen que amb el cop s'ha mogut una pedra de la paret i totes dues veuen com s'obre una porta, la Jana s'hi acosta i la granota fa un salt que se li posa dins la butxaca. Veuen que darrera la porta hi ha un túnel transparent que travessa per sota l'aigua i des d'on es veuen tota mena de peixos.

     En això senten veus i veuen que se'ls acosten un grup de nens i nenes:

     — On som? —els diu la Jana.

     — A l'Aquàrium de Barcelona —responen ells.

     — I vosaltres qui sou?, Que també esteu perduts com nosaltres? —diu la Jana.

     — Som els nens i nenes de la classe del pi blanc de Cervelló —diu una nena.

     — I nosaltres som de la classe de Torrelles —diu un altre noi—, i vosaltres qui sou?

     — Jo em dic Jana i aquesta és la meva amiga granota.

     Unes nenes molt eixerides els pregunten:

     — Què hi feu aquí? Amb qui heu vingut?

     La Jana els contesta:

     — No ho sabem, però voldríem tornar a casa nostra amb la nostra família.

     La Pilar i la Cèlia, les mestres, molt encuriosides pregunten:

     — On viviu?

     — Jo, a Torrelles de Llobregat —diu la Jana.

     — I jo, a la riera de Cervelló —diu la granota.

     Aleshores els nens i nenes decideixen portar-les fins a casa.

     Així que arribà a casa seva la Jana dóna les gracies a tots, pica el timbre de la porta, la mare que la veu, de l'emoció cau de cul a terra, totes dues s'abracen i la mare li diu:

     — Filla meva on eres tants dies?, com hem patit tota la família.

     La Jana que està molt cansada contesta:

     — Ja t'ho explicaré mare, però ara si us plau dóna'm un entrepà de pernil que tinc moltíssima gana.

La granota quan arriba a la seva riera dóna les gracies a tota, fa xip-xap a l'aigua, la mare granota que la veu, de l'emoció cau de cul al fang, totes dues s'abracen i la mare diu:

     — Filla meva on eres tants dies?, com hem patit tota la família.

     La granota que està molt cansada contesta

     — Ja t'ho explicaré mare, però ara, si us plau dóna'm un entrepà de mosques que tinc moltíssima gana.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat
i el conte compartit ja està ben acabat.

FI


Compartir un conte
Autors: alumnes de 2n A del CEIP Santa Maria de Cervelló
Professora: Cèlia Ramon
report
educació (CRP Baix Llobregat-6)