La Jana s'havia anat preocupant i volia seguir buscant a la mare desesperada, i amb insistència, mentre per la seva banda el pare insistia en explicar-li la seva mort.

     — Jana, Jana que t'ho he d'explicar, Jana que se m'acaba el temps......

     — Un moment pare, un moment que la mare ha d'estar per aquí.

     Al pare se li acabava el temps i la Jana estava tan atordida que no sabia que fer.... Corria pel centre comercial, amunt i avall sense sentit, amb angoixa i cert punt d'histèria i amb un fantasma penjat al braç !!!! Corria vertaderament sense pensar en el que feia, ni on anava.

     — Jana... Jana... Jana... —insistia el pare— Jana ! escoltem si us plau- va dir finalment el pare, amb to un pèl amenaçador.

     — Si, pare, t'escolto. —va respondre ella finalment, però resseguint encara amb la mirada cada un dels passadissos dels magatzems.

     — La meva mort està relacionada amb la caseta de nines.

     — Què? —va dir la Jana parant en sec.

     — Si Jana, però t'adverteixo, no investiguis res perquè no trobaràs cap informació, ni indici, ni pista, ni res de res .

     — Com que no? —va dir ella, que ara sí que escoltava atentament.

     — No Jana no, me n'he d'anar, se m'ha acabat el temps. Us estimo molt a tots i encara que no em veieu, estic amb vosaltres.

     Aquestes van ser les últimes paraules que va dir el pare mentre que una llum entrava del sostre i s'anava desfent entremig d' una pols daurada que pujava enlaire.

     La Jana es va quedar molt trista i espantada però va ser forta i va decidir reprendre la recerca de la mare. La Jana agafa un passadís molt llarg, sense ningú, que li semblava que no havia recorregut. El passadís estava molt buit i tenia un aire tenebrós. Era un passadís molt estret. Va caminar molta estona, aquell passadís era inacabable. Va voler tornar enrera però havia recorregut tant i estava tan cansada que es va deixar caure al terra i es va quedar immediatament adormida.

     Quan es va despertar va veure una altra vegada aquell passadís tant llarg i tenebrós, va continuar caminant. Mentres caminava va pensar tot el que li havia passat. Sense adonar-se, va veure que al fons hi havia una llum brillant . Va quedar enlluernada, però va seguir caminant. Va creuar un pont. Sota d'aquell pont es podia veure el centre comercial. Allà hi havia la seva mare buscant i cridant desesperadament als seus fills. Sense voler, entre tota la multitud, la Jana va caure empesa sobre la seva mare, no va fer-se cap rascada ni res, era realment espectacular que estés bé. La Jana va pensar que potser el seu pare era qui l'havia protegit.

     Llavors, passat primer l'ensurt i després l'alegria pel retrobament va intentar explicar tot el que li havia passat mentre els buscava, però cap dels dos la van creure.

     La Jana per demostrar-ho els porta fins a la caseta de nines ...

     Just en aquell moment, quan la Jana era a punt d'agafar el ninot amb la cara del pare...

     La mare va cridar:

     — Jana!!!!!

     I en aquell instant la Jana desperta i se n' adona que tot havia sigut un somni.

FI