— Jana aquesta nina és molt cara, a més a més aquests dies ja hem gastat molts diners en roba nova i recorda que ara hem d'anar a casa dels avis a berenar, ja ens deuen estar esperant.

     La Jana no podia convenció la seva mare de cap manera i, tot i que feia molts esforços per no plorar, li queien unes llàgrimes com taronges. Finalment la mare va dir:

     — Va nois marxem i si us porteu bé ja en parlarem un altre dia de la nina.

     La Jana va arribar a casa dels avis molt trista i de seguida va explicar-los el que li passava.
Aquells avis, com gairebé tots els avis del món, eren d'aquells que no els agradava gens ni mica veure els seus nets trists van recordar que només faltaves dues setmanes per l'aniversari de la nena i l'endemà mateix que la Jana els va haver explicar la història d'aquella nina tan fantàstica van decidir anar a buscar-la als magatzems, però sabeu una cosa, aquella nina ja no hi era i per mes que van preguntar a totes les dependentes no en van poder trobar cap d'igual. Finalment, van decidir regalar a la seva neta la casa de nines.

     El dia de l'aniversari de la Jana, de bon matí, els avis van portar-li una gran caixa a casa seva. En obrir-la la nena es va emocionar, doncs era la caseta on havia vist per primera vegada aquella nina, que per mes dies que passaven no s'havia tret del cap.

     Però…., com podia ser, la nina no es veia per cap racó i la Jana ja estava a punt de plorar... Quan de sobte, van trucar a la porta, hi havia la Laura la seva millor amiga que li duia una petita caixeta i aquella caixeta feia una olor molt coneguda per la Jana i ...mai direu que hi havia dins... doncs hi havia la nina Pepa amb el seu preciós vestit de seda verda.

     Tothom en veure la petita nina va quedar molt sorprès de veure com s'assemblava a la Jana que a partir d'aquell dia no es va separar mai de la seva nina, doncs us podeu imaginar que passava així que es quedaven totes dues soles? ... Sí... Doncs potser l'any vinent per Sant Jordi entre tots ja ho explicarem.

FI