El veí del tercer els hi diu:

     —No tingueu por, som ninos innocents, no podem fer mal a la gent. Eren persones fins que el Gerard va fer un encanteri amb nosaltres per tenir amics a casa seva.

     —Ara ho entenem —diu la Jana—. Intentarem desfer l'encanteri.

     —Sabeu com desfer l'encanteri? —va preguntar l'Artur.

     —Si —li contesta la tieta Gemma—, un dia van veure que a un nino al donar-li la llum del sol que entrava per la porta va tornar a ser una persona.

     —No us preocupeu, obrirem tota la porta, vosaltres us poseu ben a prop fins que us doni el sol —els hi diu la Jana.

     Els ninos fam com una fila davant la porta. La tieta Gemma és la primera a qui li dóna la llum del sol i es va convertint en la tieta que coneixien la Jana i l'Artur.

     La tieta Gemma, l'Artur i la Jana s'abracen mentre tots els ninos, un a un es van transformant. Per fi tot tornar a la normalitat.

     El ninos per jugar i les persones per estimar.

FI