Perquè de cop i volta van veure una cosa que pujava ràpidament. És van fixar detingudament i van veure que era l'Artur. Aquest estava enganxat a una antena parabòlica. Van donar un cop d'ull al seu voltant i van veure que estaven sols. La Jana va aprofitar per agafar-se la disfressa que ella volia mentre la mare estava molt amoïnada i nerviosa perquè no sabia com ajudar el seu fill doncs si no es donaven pressa podia caure o electrocutar-se.

La policia va aparèixer perseguint uns lladres que, amb tota la disbauxa, van aprofitar per entrar i prendre rellotges d'or. En aquest moment, la policia va mirar a dalt i van veure el nen. Va trucar al instant per ràdio perquè pugés un camió de bombers. Als lladres ja els havien agafat un grup de policies que havien entrat per una altra porta i el cotxe de bombers no va trigar en arribar.

La mare, encara nerviosa, els mirava i, patint, els hi demanava que s'afanyessin doncs ja portava força estona penjant i no aguantaria molt més. Quan el van baixar, l'Artur va explicar al director de El Corte Inglés el que havia fet i va demanar perdó i tot el centre va tornar a la normalitat. Ells tres es van pujar al cotxe i la mare, molt empipada, va castigar l'Artur sense disfressa i la Jana va anar de princesa tan maca com ens podem imaginar. L'Artur no va insistir a la mare, perquè s'havia portat molt malament; va aprendre la lliçó. Des de llavors, va fer cas a la mare, perquè realment ho havia passat molt malament.

FI