CEIP Mare de Déu del Rocío
2n de Cicle Inicial
 

…que es treies del cap la idea de que la nina parlava, que eren imaginacions seves. Però que si li agradava tant, li comprava.

     Tots tres van sortir dels grans magatzems, la Jana amb la nina i l'Artur amb el cotxe teledirigit. Quan van arribar a casa, la mare es va posar a fer el sopar. Mentrestant, la Jana va entrar a la seva habitació i va treure la Pepa de dintre de la capsa i la va desar sobre el llit. La Jana va canviar-se de roba per posar-se el pijama i quan se'l va canviar va dir a la mare que abans de sopar jugaria una estona amb la nina nova.

     — D'acord filla —li va dir la mare.

     Aleshores, la Pepa va començar a parlar amb la Jana i li va dir:

     — Que bé, Jana! M'has fet molt feliç portant-me a casa teva. Ara podré fer realitat el meu somni!

     — I quin és el teu somni? —li va preguntar la Jana tota emocionada.

     — El meu somni és viatjar al món de les joguines i quedar-me allà per sempre —li va contestar.

     — El món de les joguines? Existeix un món així?

     I la Pepa li va explicar a la Jana com era aquest món.

     — I com podem arribar fins allà? —va preguntar la Jana.

     — Si totes les teves joguines i nosaltres ens col·loquem en un cercle i diem tots junts les paraules màgiques, una llum blanca i brillant ens envoltarà i ens transportarà al món fantàstic de les joguines.

     — Ohhhh ! I quines són les paraules màgiques ? —va preguntar la Jana.

     — Mira, són aquestes :

" Nina, nineta ;
joguina, joguineta;
vull jugar per sempre! "

     La Jana, tota emocionada, tenia moltes ganes de fer realitat el somni de la Pepa. I no s'ho va pensar més i va agafar totes les joguines que tenia a l'habitació i les va col·locar en un cercle. Al moment, la Pepa li va dir a la Jana si estava preparada per a dir les paraules màgiques. I la Jana, seguríssima, va dir que sí.

" Nina, nineta;
joguina, joguineta;
vull jugar per sempre! "


     Va aparèixer una llum que brillava i començava a voltar pels peus de la Jana i la Pepa. A poc a poc, pujava per les cames fins que la Jana no podia veure res. Aquella llum la cegava. Finalment, la llum envoltava tot, i, de cop, la Jana va poder obrir els ulls i es va quedar fascinada. Tot era fantàstic. Les joguines que sempre havia volgut tenir estaven totes allà, parlant i movent-se! Era increïble tot aquell món de fantasia. Un somni fet realitat, com va dir la Pepa.

     — T'agrada el meu món Jana? —va preguntar la Pepa.

     — M'encanta! —va dir la Jana.

     La Jana va jugar com mai havia jugat. Per a ella no existia el temps. Tot era meravellós. Però no podia quedar-se allà per sempre. Ella no era una joguina. Així que va anar a parlar amb la Pepa i li va dir que ella es trobava encantada d'estar en aquell món però que trobava a faltar els seus pares i al seu germà.

     — No et preocupis, Jana —li va dir la Pepa— quan vulguis et transportaré a casa teva.

     — Gràcies, Pepa. Crec que ja és el moment de marxar.

     Així doncs, la Pepa i les joguines de la Jana van envoltar a la nena i van dir aquestes paraules:

"Nina, nineta;
vull tornar a la meva caseta! "

     I és així com la Jana es va trobar de cop i volta a sobre del seu llit. Ni la Pepa, ni les seves joguines eren a l'habitació.

     — Jaana, Jaana! A sopar! —deia la mare.

     — Sí, ja vinc! —va contestar la Jana.

     Mentre baixava les escales per anar al menjador, la Jana va pensar que mai explicaria a ningú el seu viatge al món de les joguines. Aquest seria el seu gran secret. Potser, quan sigui àvia -pensava ella- li explicaré als meus néts.

FI


Compartir un conte
Autors: alumnes de 2n del CEIP Mare de Déu del Rocío de Sant Vicenç dels Horts
Professora: Sandra Munné
report
educació (CRP Baix Llobregat-6)