Van demanar auxili per si de cas hi hagués algú però només van sentir el so d'unes gotes que queien al terra i van decidir seguir endavant.

     Caminant, caminant van veure una llum que cada vegada s'acostava més.

     L'Artur volia tirar endavant però la seva mare amb molta rapidesa li va agafar de la mà i es van amagar al darrera d'una roca. Però… l'Artur es va escapar i es va plantar davant de la llum.

     La Jana li va il·luminar la cara justament quan la mare l'anava agafar i la Jana amb sorpresa va cridar:

     — Mare! … est tu! Ara si que estem salvats!

     El que no sabia la Jana és que ells també estaven perduts.

     La mare va dir:

     — No perdem el temps encara hem de trobar la sortida.

     Quan marxaven, la llum de la llanterna va il·luminar el sostre de la cova.

     Van descobrir uns signes molt estranys que egipcis. Van intentar desxifrar-lo i cansats d'intentar-lo sense resultat, la Jana molt desanimada va seure a una roca, va relliscar i la roca es va moure deixant al descobert un papir on explicava com desxifrar els signes.

     La Jana va pronunciar en veu alta les paraules que hi havia al papir:

"Obre't casa de nines!"

     Dient això es va obrir una porta que deixava veure una llum molt clareta i tots plegats van passar per la porta. La Jana va sentir una olor que li era coneguda. Estaven a la caseta de nines!
Una veu va dir:

     — Desperta't, desperta't!

Tot havia estat un somni.

FI