La veu misteriosa era d´un mag. El mag li va explicar que venia a buscar a la princesa Meri per capturar-la. La Meri era la seva nina que s´havia transformat per no ser descoberta per la seva gent. Tenia segrestada la seva família. I si volia tornar a veure´ls havia de passar dos proves i portar la Meri.

     La Jana estava espantada i amb molta atenció va escoltar quines eren les proves què havia de passar per rescatar a la seva família.

     Mentre el mag deia aquestes paraules va agitar la seva vareta màgica. Aleshores la Jana va aparèixer dintre d´un laberint. El laberint era molt fosc, ple de teranyines, rates i esquelets.
La Jana no sabia quin camí triar. Quan ja portava una estona perduda enmig del laberint va trepitjar sense donar-se compte un botó que hi havia al terra. Van sortir disparades unes fletxes dels costats de les parets cap a ella. Però de sobte alguna cosa li va empènyer i va esquivar les fletxes. Quina va ser la seva sorpresa al veure qui la havia ajudat. Era la seva nina.

     — Hola! Jana en dic Meri, sóc princesa d´un planeta que es diu Urà. Vaig fugir de casa perquè en Mario volia conquerir el meu planeta. He vingut a ajudar-te. Ja sé que tens problemes per la meva culpa.

     La Jana estava sorpresa i no entenia res, però la Meri li havia salvat la vida. I solament amb ella podria recuperar la seva família.

     La Meri li va ajudar a sortir del laberint. Una vegada van sortir es van trobar tres portes i una sola clau. Al costat de la clau van llegir el següent rètol:

"Si vols obrir la porta de la veritat el meu enigma hauràs d´encertar:
Terra, cascavell, verí, mudar la pell, Perillosa"

     Després d´una pausa les dues van contestar.

     — La resposta és la serp— van dir la Jana i la Meri.

     Aleshores la clau va començar a volar fins que va obrir una porta. Les dos noies van caminar cap a endavant i van passar la porta.

     Aleshores van escoltar una veu:

     — Us ha sigut fàcil? Però de la segona prova no en sortireu. Lluitareu contra el drac.

     De sobte la Jana i la Meri van aparèixer en una cova amb poca llum, plena de penya-segats, roques... Al girar-se van veure un enorme drac que treia foc.

     — Utilitza la teva màgia Meri?— va dir la Jana.

     — No puc utilitzar-la aquí, perquè estem sota encanteri del mag.

     El drac s´apropava cada vegada més a elles. Cada vegada el foc era més a prop d´elles, ja no tenien escapatòria.

     Aleshores la Jana va tenir una gran idea. Va treure ràpidament un petit mirall que portava sempre a la butxaca per jugar amb les seves nines. Va començar a enlluernar-lo amb el reflex del sol. El drac va començar a retrocedir cap a endarrera fins que va relliscar amb unes pedres i va caure penya-segat avall.

     De cop van aparèixer en casa de la Jana. El mag Mario tenia cordades a la seva mare i a l´Artur.

     — Ara no em guanyareu, amb la meva màgia us capturaré—. va dir el mag.

Una gran flama negra va sortir de les mans del mag. La Meri lluitava amb la seva màgia blanca. Era un combat terrible. La Meri estava a punt de ser vençuda.

     — Jana! Jana! ajuda´m —va dir la Meri—. Pensem juntes en les nostres famílies i serem més fortes.

La Jana i la Meri van recordar el gran amor de les seves famílies i juntes van derrotar al mag que va desaparèixer.

     La Jana va explicar a la mare i al seu germà tota aquella increïble història. La Meri va marxar al seu planeta per alliberar el seu poble. Però va prometre tornar a veure a la seva gran amiga Jana cada any per vacances.

FI