De tant de plorar es va quedar dormida.

     I al despertar-se es va voler escapar de la caseta.

     Va passar la seva mare i va veure la caseta de música i li va agradar molt i se la va endur a casa seva per la seva filla.

     Va anar a buscar a la seva filla i no la va trobar. Va trobar al seu germà i li va preguntar si l'havia vist, però ell li va dir que no.

     I després van anar a buscar la seva filla i no la va trobar per cap lloc, va pensar que estaria a casa.

     Van anar a casa i va obrir la caseta, a dintre va veure una nina i la mare va dir:

     — Mira quina nina més maca. Sembla molt a la meva filla Jana segur que li agradarà molt

De sobte es va sentir una veu que deia:

     — Sóc jo mare.

     I la mare es va posar molt contenta i la seva filla també estava molt feliç per que s'havien trobat.

     — Però com sortiràs d'aquí ets molt petita!

     De cop va sonar el timbre, ding-dong,ding-dong! A l'obrir la porta es va trobar amb Felip el botiguer dels magatzems.

     — Hola! Ja has pogut trobar a la teva filla Jana

     — Sí! Però no se com la podré treure d'aquí!

     — Tranquil·la t'he portat les instruccions de la caseta. En ella ens explica el que has de fer per treure la teva filla, llegim-les:

"Per les persones poder sortir i la casa poder obrir les següents instruccions haureu de complir: Un cabell de la nina i de la persona que vols treure, unes gotetes d'aigua i d'oli, pebre, sucre i sal tot ben barrejat en un minut per sobre se l'haurà de llançar."

     La mare, el Felip i el germà van començar a buscar els ingredients següents. El germà va dir:

     — Ja tinc l'aigua!

     El Felip va afegir:

     — Jo tinc els cabells.

     — Doncs som-hi, jo ja tinc la resta.

     Li van tirar els ingredients per la caseta i la Jana finalment va poder sortir. Tots van estar molt contents i ho van celebrar.

     I a partir de llavors la Jana va guardar la caseta com un tresor i cada dia després del Col.legi jugava amb els ninots de la caseta amb la seva cosina.

     Aquella aventura no se li oblidarà mai.

FI