Baixen de les golfes per les estretes escales de fusta. Les escales feien molt de soroll, igual que les de casa seva. En aquell moment la Jana comença a recordar el ritme de la melodia. Recorda una caixa que la seva àvia li va regalar el dia del seu naixement.

     La caixa amb aquella música que l'ajudava a dormir els dies que tenia por i la mare no sabia que fer per tranquil·litzar-la. La caixa, mai l'oblidaria, tenia forma de trèvol de quatre fulles, d'aquells que diuen que donen bona sort. Era de fusta antiga, la Jana pensava això perquè es podien veure els forats dels corcs que havien menjat part de la bonica fusta. També recordava el seu interior, era d'un color vermell com la sang que no havia perdut el seu aspecte. Quan l'obries podies veure en el centre una nina que la Jana va arrencar per poder jugar amb ella.

     Un dia pujant al dormitori de la mare amb la caixa, la Jana va ensopegar amb les escales, la caixa li va caure i es va obrir, la nina va començar a rodolar escales avall i es va ficar en un forat de les velles escales. La mare va sentir els crits de la Jana i va anar corrents escales avall per veure que li passava a la Jana. La mare es trobava una mica de sang i va veure la Jana plorant i amb un trau al front. La mare va agafar un mocador per posar-li en la ferida i les claus del cotxe per portar-la a l'hospital. Durant el trajecte la Jana va perdre el coneixement.

     Ja a l'hospital la mare va trucar per telèfon al pare de la Jana per informar-li del que havia passat. En aquell moment la Jana va començar a despertar-se i va notar que s'havia fet mal al cap, però no sabia que li havia passat.

     És ara desprès de tants anys que recorda tot: la música tan especial, l'olor de la fusta antiga i la cara de la nina, la mateixa que la de l'Iris. S'adona que ha de sortir corrents de la caseta, s'està tornant una altra vegada gran. Al tornar a la seva mida es veu en mig dels grans magatzems i veu a la seva mare i al seu germà que l'estan buscant i els crida per fer-los una abraçada ben gran. La Jana li pregunta a la seva mare:

     — Mare on has deixat la caixa que em va regalar l'avia?

     — Quina caixa? —pregunta la mare.

     — Aquella que m'ajudava a dormir —contesta ràpidament la Jana.

     — Ah, aquella caixeta! Està a l'armari. Quan arribem a casa ja te la donaré. Però, saps, li falta la nina que ballava- li explica la mare.

     La Jana li contesta:

     — Jo ja sé on és.

     — On? —pregunta la mare.

     — Coses de petits mare. Coses de petits. Ja, ja, ja,

FI