La Jana no sabia que passava, però una caiguda precipitada la llençava per terra i interrumpia el seu somni.

      Ara estava a terra pensant en aquella història meravellosa i estava disposada a descobrir l´entrellat d´aquella nit.

      L´endemà dimecres era l´aniversari de la seva millor amiga, l´Ainoa.

      La Jana sabia que a l´Ainoa li regalarien aquella casa que tant li agradava a ella. Se l'havia estat mirant tantes vegades en aquells grans magatzems. Se'n delia per tenir-ne una igual.

      Abans d´anar a dormir la Jana havia estat mirant fotos amb la seva mare. N'hi havia un munt. Van estar molta estona amb una foto on sortien molts familiars que ella no coneixia. Ella només reconeixia la seva avia Pepita, aquella que vivia en un poblet de muntanya i que per Nadal feia uns menjars boníssims i que feien molt bona olor perque tot era natural. Dels altres familiars, la mare li havia explicat on vivien i de que treballaven, gairabé tots havien mort i els altres havien emigrat, per això ella no els conexia. Tenia tantes coses per explicar, la mare, que es van fer les tantes i la Jana cada vegada sentia la mare mes fluixet , s´estava adormint.

      Ara a terra desperta ho començava a veure clar: la casa on ella estava quan ho veia tot tant gran era la caseta de nines dels grans magatzems que ella hagués volgut tenir i els ninots , els seus familiars.

      En veure la cara de sorpresa de la Jana quan l´Ainoa destapava el seu regal, la casa de nines, els seus pares van dir-li:

      — En vols una com aquesta?

      — No gràcies pares, em porta mals records.

FI