La Jana es va quedar embadalida quan va sentir la història fins a tal punt que... es va adormir.

     — Jana, Jana, desperta! Per molts anys!

     La Jana va sentir la veu de la seva mare i quan va obrir els ulls, va veure que estava al llit de la seva habitació i que, al costat de la tauleta de nit, hi havia la caseta de nines i el penjoll.

     — Què és això? - Va preguntar la Jana.

     — T'ho han enviat, però no sé qui. — Va contestar la mare.

     Llavors la Jana va descobrir que tenia un sobre a la seva mà dreta, el va obrir i el va llegir:

" Feliç aniversari Jana. Recorda
el que et vaig dir : AJUDA'M.
Només has d'obrir el penjoll
i el misteri quedarà resolt."
La Nina

     Immediatament la Jana va agafar aquella joia tan especial i la va obrir. De sobte es va il·luminar tota l'habitació i de l'interior del penjoll, va aparèixer la nina, però no era petita... era gran, era idèntica a la Jana.

     Aleshores la mare es va posar a plorar.

     — Mare, què et passa?

     — Et presento la teva germaneta bessona, la Jennifer —va dir la mare amb llàgrimes als ulls. — La vaig perdre fa nou anys en uns grans magatzems.

     La mare, la Jana i la Jennifer, es van abraçar i ja no es van separar mai més.