(…)

En un tres i no res, aquells micròfons, càmeres i tot el munt de cables van desaparèixer i les dues nenes ja vam començar a respirar un ambient de calma, però no havien passat més d'un parell de minuts quan la mare de la Jana amb veu de desesperació, cridà la seva filla:

     — Jana, Jana! a on t'havies ficat? Què feies enmig de tants cables i tanta gent. I la nena perduda? Què farem amb aquesta criatura?

     Moltes preguntes sense esperar la resposta.

     — Mare, marxem cap a casa, va respondre la Jana, intentant que s'oblidés del taulell d'informació.

     — No, no filla, i què serà d'aquesta nena sense els seus pares? Anem a informació a veure si ja en saben alguna cosa.

     Davant el taulell, es van adonar que ningú s'havia preocupat per la Rínxols i no n'hi havia gaire esperança de trobar-ne els seus pares.

     Es va fer l'hora de dinar i tant la Jana com el seu germà i la seva mare necessitaven un merescut descans dins d'aquell dia esgotador de primeres rebaixes. Per la seva part, la Rínxols es mostrava impassible davant la situació però una cosa si tenia clara i era que no volia tornar al conte.

     La mare i la Jana es creuaven mirades sense pronunciar cap paraula, però les seves cares parlaven. Què farien amb la Rínxols? I si estava tota sola de veritat en aquells grans magatzems tan impersonals i poc acollidors?

     A la fi, la Jana amb una expressió de pena, va demanar a la seva mare si es podia emportar la Rínxols a casa. La mare no va poder resistir-se davant d'aquella cara de súplica a on es podia interpretar un "Si us plau" més gran que la pròpia alçada de la nena.

     Així que van marxar cap a casa. La Jana es mostrava feliç amb la seva nova amiga tot ensenyant-li les seves joguines i jugant a la seva habitació. Al mateix temps, la mare escoltava les notícies de la televisió, quan de sobte, va veure aparèixer la seva filla i la Rínxols en pantalla. Però quan s'intentaven situar, algú va trucar a la porta, era un home gran i corpulent i feia cara de poc amics. La primera cosa que va ensenyar va ser una placa a on posava "protector de menors". En d'altres paraules, volia emportar-se la Rínxols.

     La mare de la Jana es va posar molt neguitosa, no encertava a dir res malgrat la situació insòlita, la Rínxols no era la seva filla però tampoc volia que se l'emportés aquell home tan desagradable.

     La Jana, tot plorant, no deixava marxar la Rínxols ja que s'havien fet molt amigues i a més a més, què li passaria, a on viuria i amb qui?

     Aquell senyor tan poc agradable, sense donar explicacions, va agafar la nena i només va dir que la podrien visitar quan volguessin perquè la Rínxols ja tenia una família i una casa nova a un poblet de la muntanya.

     Aquella notícia les va entristir molt. L'endemà a primera hora del matí, els pares de la Jana van decidir que ells mateixos adoptarien a la Rínxols.

     En arribar a casa dels protectors de menors, tot estava disposat per l'adopció de la Rínxols. Las seva nova família estaria lluny.

     — Rínxols, Rínxols, nosaltres t'adoptarem, va cridar la Jana tota desolada.

     — Ja no podrà ser, ja tinc una família, però ... només hi ha una solució, contestà la nena. Si poguessis aconseguir que vinguessin els tres ossos, ells són la meva família de veritat, aleshores ja no m'hauré de marxar.

     — I com ho farem, va preguntar la Jana mirant cap al terra , amb ells ulls plens de llàgrimes i més trista que mai.

     Quan aixecà el cap, la porta s'havia tancat i els seus pares ja hi eren al carrer i sense cap esperança de tenir a la Rínxols.

     En tornar a casa, la Jana va trobar a faltar aquelles estones que havia passat amb la Rínxols, i enmig d'aquell pensament, algú va trucar a la porta. Quina sorpresa!, els tres ossos es presentaven a buscar la Rínxols.

     En aquesta ocasió, tota la família va córrer tant com van poder cap a la casa d'acollida per tal d'arribar-hi a temps. Per sort, la Rínxols encara no havia marxat, i aquell senyor de poques paraules i pocs amics, va entendre que el món de la Rínxols estava a dins del conte amb els tres ossos i no pas a un poblet de muntanya amb una gent desconeguda.

     Així que la Rínxols, vestida amb texans i samarreta, tal i com a ella li agradava, va retornar al conte per continuar amb la vida de sempre.

     El cor de la Jana sentia una barreja de tristesa i alegria , en el fons voldria tenir la seva amiga amb ella. De sobte, va trobar la solució: i si demanava la casa de nines com a regal del seu aniversari?

     I amb aquella alegria tan extraordinària, va obrir els ulls i una gran claror va fer que tornés a la realitat: la Jana estava al cotxe de la seva mare de camí al gran magatzem. Tot era un somni. I qui sap si la Rínxols veritablement l' està esperant…

FI