Veu que a les primeres pagines esta escrita la història dels seus avis... Després veu el casament dels seus pares, el seu naixement i a la meitat del llibre se n'adona que la pàgina esta en blanc, en el peu de foto posa: mort de la Jana als 8 anys, l'1 d'Abril.

     La Jana es va adonar que avui era l'1 d'Abril. Va notar que algú li tocava l'esquena. La Jana es va girar espantada hi va veure que el que li tocava l'esquena era... El seu besavi que sortia a les primeres pàgines.

     — Qui, qui...ets tu?- Va dir la Jana espantada.

     — Sóc el teu besavi i se com ajudar-te perquè no passi això que tu ja saps avui mateix- Li va respondre el besavi amb veu pacificadora.

     En un primer moment la Jana tenia la intenció de sortir corrents però en el moment que s'aixecà li va dir el besavi:

     — No corris, si fas un encanteri no passarà res d'això.

     La Jana es va aturar i va parar atenció .

     — De quin tipus d' encanteri es tracta? - Va dir la Jana.

     — Consisteix en agafar: 4 ales de rat-penat, 4 potes de granota i 4 de teranyines i per això aquest llibre es diu 444.

     — I on trobo tot això?

     — Al terra de la teva habitació, a la caseta, però has de entrar a la caseta.

     — I com entro?

     — Té, beu-te això i et faràs petita.

     — D'acord, i després com surto?

     — Quan facis la barreja te la veu i et desmaiaràs i et faràs gran, i després posarà una altre cosa que serà...afanya't!

     Va entrar a la caseta i va anar a buscar els ingredients. Va anar a la cuina i va cuinar tots els ingredients però li faltava una pota de granota, va anar a buscar-la per tots els racons de la caseta, però tot i així no la va trobar. Va escoltar el "KRUAK KRUAK" d'una granota que provenia d'una habitació, es va acostar lentament i va veure que els sorolls venien d'un armari del qual ella no havia mirat. Al obrir la porta va veure-la a sobre d'un barret. Entre un gran sospir va dir:

     — Ja ets meva, maleïda granota.

     A l'intentar agafar-la, saltà sobre el seu cap i d'allà a una prestatgeria poc alta. A l'"aterrar" es va donar un cop contra un rellotge que havia adornant i va caure mig morta al costat. La Jana va anar on estava ella i la va agafar amb les dues mans. Al veure-la entre les seves dues mans va sentir llàstima per la pobre granota, perquè no tenia la valentia suficient, com per treure-li una de les seves potes.

     Ara pensà, que en una de les habitacions a les quals havia entrat anteriorment, havia vist dintre d'un calaix una mena de recipient de vidre que li semblava que contenia una pota de granota, encara que no estava ben bé segura i ho va deixar córrer.

     Es va arriscar a anar a aquella habitació, va obrir el calaix i va poder comprovar que no s'equivocava i que estava aquella pota de granota, la va agafar i se'n va anar a cuinar junt amb els altres ingredients.

     Tenia tot apunt per la seva poció "màgica". Va tirar tot, només li faltava la maleïda pota de granota. La va tirar a la cocció i tot es va remoure i va sortir una gran fumarada verda, bombolles de tots els colors possibles etc.

     Va arribar el gran moment: va agafar un got de vidre de l'armari, va agafar un culleró i va ficar una mica de la poció i se la va beure, de sobte el seu cos va començar a tremolar, fins que va caure al terra i va tancar els ullets. Al cap de 2 minuts va despertar, es va aixecar i va notar una sensació rara va tornar a créixer, va fer un crit d'emoció molt gran.

     De sobte va aparèixer l'avi i li va dir:

     — Mira la pàgina on posava la mort de la Jana. Ara posa la teva comunió.

     La Jana es va alegrar i la mare va arribar i li va dir a la Jana:

     — Que vols que et compri aquesta caseta?

     — No, no, no però gràcies, ja he viscut prou aventures per avui.

     I se'n van anar tots tres somrient.

FI