... que el collaret que li havia regalat la seva mare pel seu aniversari se li ha enganxat a la porta de la caseta. En aquell mateix moment, mentes desenes de boletes de colors llisquen i rodolen escandalosament sobre el terra de fusta de la botiga de joguines, un gos mig embogit perseguint un gat espantat, interromp dins la botiga provocant un daltabaix.

La Jana, ara lluny de la seva mare i el seu germà, observava aquella escena inquieta i espantada. Decideix amagar-se darrera la caseta, s'ajup i amb totes les seves forces apreta fort les seves mans sobre els seus ulls. La por només la deixa pensar en com li agradaria poder convertir-se en una nineta de fusta dins d'aquella caseta, per protegir-se d'aquell animal que no semblava tenir ganes de marxar.

De cop i volta arriba el silenci. La Jana es sent segura i decideix obrir els ulls. La petita Jana és més petita que mai. Els seus peus, les seves mans... Sense saber de quina manera, la Jana s'ha convertit en un d'aquells personatges que habiten en aquella casa que tant l'havia fascinat, però que ara se la mira amb certa desconfiança. No sap què ha passat ni li interessa massa saber-ho. La Jana pensa en la seva mare i el seu germà i es regunta si la sabran trobar.

Sense saber què fer, decideix seure en una cadira tan petita com ella. De cop i volta se'n adona que pot sentir unes veus. Sembla que vinguin de dalt, pensa la Jana. Es gira i veu unes escales cargolades que condueixen a un altre pis. S'aixeca i puja les escales a poc a poc mentres sent aquelles veus cada vegada una mica més a prop.

Quan arriba a dalt, s'atura al replà. Hi ha una porta mig oberta i la Jana s'hi arrepenja. Sense deixar-se veure, la petita Jana observa l'estança. Es tracta de la cuina de la casa. A més a més, pot sentir molt bona olor. La Jana no ha pogut evitar fer un xiscle de sorpresa, del qual se'n ha adonat una senyora que cuinava i un nene que corria per la cuina amb alguna cosa entre les mans. Aquella senyora que duia un davantal i un barret estrany al cap, i que feia uns moments havia estat observant desde fora la caseta, ara esmovia i parlava dirigint-se a ella. La dona va dir-li que s'acostés i la Jana així ho va fer. Ara seien en una taula parada tots tres. A aquella dona no semblava pas haver-li sorprès massa la presència de la Jana en aquella casa. De sobte, alguna altra persona entrava en aquella cuina. La Jana se la mirava intrigada mentres s'acostava a la taula. Aquella nina que li resultava familiar quan se la mirava desde fora era igual que una que havia vist moltes vegades a casa seva, una nina de la seva mare amb una llarga història.