...aquesta nina li fa un gest per que hi entri a dins i la Jana sense pensar-s'ho dues vegades entra a la caseta, mira i remira totes les habitacions i per la part de darrera hi veu una porta secreta, obre la porta i es troba davant d´ un laberint amb tres camins.

La seva curiositat la porta a seguir el primer camí, el segueix i descobreix que el camí anava a parar a un poble antic, les cases eren de pedra i la gent anava vestida amb roba de fa molt de temps, i pel mig d´ un d´ aquell carrers del poble, de sobte es troba amb els seus avis que li donen una abraçada molt forta.

De cop i volta es troba una altra vegada davant del laberint i ara decideix agafar el segon camí, aquest camí duia a la selva, allà va trobar boscos d'arbres molts estranys, va travessar un pont i va veure molts animals que al veure-la se li anaven acostant, al principi la Jana tenia por perquè pensava que l´ atacarien, però després es va adonar que eren pacífics i no li volien fer mal, primer la miraven amb curiositat, però poc a poc es van anar fent amics, els animals li van ensenyar moltes coves, rius i cabanyes i fins i tot van jugar amb ella , la Jana se sentia feliç i no s´ enrecordava de la seva mare ni del seu germà.

I una altra vegada de cop es troba davant del laberint, i ara ja no li quedava més que el tercer camí per explorar i allà que s'hi va; aquest camí li va semblar més llarg, però quan a la fi es va acabar, va quedar bocabadada , -Quèèè….?- era tot blanc, glaçat, blocs de gel per tot arreu. Déu meu, va pensar, on he anat a parar? , va veure un grup de pingüins i va deduir que havia anat a parar a l'Antàrtida, els pingüins també semblaven estranyats de veure allà a una nena ja que mai havien vist persones, però per sort per a la Jana els pingüins se li van acostar amb la intenció de veure-la més a prop i de conèixer-la, de cop el gel que trepitjava la Jana es va desfer i va caure a l'aigua, la Jana no sabia nedar i va començar a cridar: Socors! Auxili!. Llavors un pingüí es va llençar de seguida a l'aigua i la va salvar, ella li va donar les gràcies i a partir d'aquest moment tots els pingüins volien ser amics de la Jana, la van ensenyar a jugar relliscant-se per la panxa i a saltar per les roques, quan feia molt de fred, la posaven al mig del grup, i així quedava protegida.

Un dia van veure arribar una foca i van sortir fugint, la Jana no sabia que la foca era enemiga dels pingüins i es va quedar allà. Els pingüins la volien rescatar i no sabien com fer-ho, però un d'ells , el més gran que era molt savi, va tenir una idea, li demanarien ajuda a una balena que era amiga dels pingüins; van anar en busca de la balena i quan la van trobar, li van explicar el que passava i la balena que era molt bona , va decidir que els ajudaria a rescatar a la Jana. Quan la foca va veure apropar-se a la balena es va llençar a l´ aigua i es va allunyar d´ allà nedant a tota velocitat; els pingüins es van posar molt contents perquè van poder rescatar a la Jana.

Un dia van preguntar a la balena si els deixava pujar a sobre d´ ella i anar a fer un passeig pel mar, la balena va dir que sí i els va portar de passeig; els hi va agradar tant que van decidir que un dia farien una excursió molt lluny, i així va ser; quan va arribar el dia van pujar a sobre i van anar molt lluny, tant lluny que ja no es veia el gel i van veure una illa, la Jana de seguida va dir:

     - Espereu-me aquí que vull explorar aquesta illa, va baixar i va veure moltes palmeres, i al terra va trobar petjades que semblaven d´ homes, també hi va veure calaveres i restes d'esquelets. Com era tan curiosa va seguir les petjades i de sobte van aparèixer uns pirates i la van agafar presonera, la van portar a un castell mig enderrocat que semblava un castell del terror…