IES GABRIELA MISTRAL
2n B d'ESO
 

…… que li resulta familiar perquè la nina té exactament la mateixa cara que ella; el nas ample, els llavis finets, els ulls blaus i el cabell curt. Fins i tot la petita cicatriu que té a la cella esquerra que es va fer fa uns anys jugant amb el seu cosí al càmping.

L'únic que no s'assembla a ella és el vestit . La nina porta , com la resta de personatges, un vestit d'època; un vestit amb una brusa i una faldilla rosa amb volants i una faixa a la cintura recollida amb un llaç, per darrera; als peus porta uns botins negres lligats amb un cordó rosa, que a ella li semblen horribles.

És evident que no s' assembla en res ,perquè ella porta uns texans, una samarreta taronja llampant i unes sabates negres. Sempre procura anar ben conjuntada.

Observant-la li ve al cap la darrera festa de Carnestoltes de l'escola, on tots havien d'anar vestits com si fossin al segle XIX. La professora de Ciències Socials els hi havia ensenyat uns gravats i ells s'havien engiponat la disfressa amb roba dels avis que havien trobat per casa. Distreta amb aquests pensaments se sent la seva mare cridar, intenta buscar-la amb la mirada però veu que, sense saber massa com està dins de la casa, transformada en la nina . Està desorientada. Es posa a mirar-ho tot ,els mobles, les parets , la decoració, tot és molt antic. Les parets estan empaperades amb unes sanefes de floretes.

Es fixa en tot el que hi ha , una tauleta, un penjador, un gerro,...hi ha un quadre que li crida l' atenció. El despenja i quan el té a les mans i se l'està mirant atentament apareix algú que li passa pel costat . S'espanta , puja per les escales i entra a la primera habitació que troba. Sembla la seva habitació. Passa pel costat d'un mirall, i s'adona de que va vestida d'una manera molt estranya. Porta un vestit amb una faldilla rosa amb volants i una brusa i un llaç, per darrera i uns botins negres .

Després sent una veu que està taral·lejant ,va cap allà i s'adona que és la seva mare que està en el dormitori fent el llit, amb una vestimenta molt estranya, semblant a la seva; una mena de vestit amb volants de color blanc i amb uns tirants a les espatlles.

De seguida s'adona de que la mare no la veu, surt corrents , no sap on és, no sap què fer , corre amunt i avall pels passadissos . S'atura davant d'una tauleta , damunt de la tauleta hi ha un diari . Mira la data i veu que és del 26 de març del 1894. Ara si que està perduda. Es queda embadalida , encantada davant d'aquella pàgina que sembla acabada d'imprimir, quan de sobte se sent un soroll molt fort. Veu com la seva mare surt d'una revolada de l'habitació i baixa per les escales, atabalada, ella la segueix. Les escales són molt velles i cada cop que trepitja un esglaó se sent un cruiximent de fusta molt estrident, n'hi ha molts de trencats i se li fa difícil passar.

Quan arriba al rebedor veu a la mare fent uns moviments amb el cap, com si treies importància al soroll ja que s'adona que ha sigut un cop de vent que ha fet petar una finestra, gira cua i se'n en torna cap a dalt , però ella veu que al terra hi ha un marc, el gira i veu una foto...


Compartir un conte
Autors: alumnes de 2n B d'ESO de l'IES Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts
Professora: Montse Magrinyà
report
educació (CRP Baix Llobregat-6)