Faltaven pocs dies per la rua de carnestoltes, de Sant Vicenç dels Horts. A casa de la Jana, una nena de vuit anys, i el seu trapella i terrible germà de quatre anys estaven remenant un armari que hi havia a les golfes de la casa, on la mare guardava la roba de quan era més jove.

     - Artur, no m'agrada cap d'aquests vestits de la mare. Mira, això no se com es posa.

     - Es queeeeeee... què és això? Uns pantalons curts o unes calcetes gegants?

     - No hi ha res que em serveixi pel meu vestit de princesa.

     - Jo seré l'Spiderman!!!!!!

     - Ja ho sé!!!!!! Li direm a la mare que ens compri una disfressa de veritat.

     - Síííííííí!!!! Viscaaa!!!!

     - Mamà, mamà, l'Artur i jo volem disfresses!

     - Doncs aneu a l'armari de les golfes, segur que trobareu alguna cosa.

     - No mamà, ja hem mirat i no hi ha res que ens serveixi. Jo vull un vestit de princesa.

     - No us pensareu que compraré un vestit per a cada un, oi?

     - Si us plau!!! Si us plau!!! Si us plau!!!

     - Jana, tu que ets la més gran, truca a l'àvia i si la convences perquè us faci les disfresses, aquesta mateixa tarda podríem anar al Corte Inglés a comprar les teles.

Així va ser com aquella mateixa tarda els dos germans i la mare van anar cap El Corte Inglés.
Ja estaven pujant les escales mecàniques fins a la planta 4ª, on hi havia tot el necessari per cosir vestits però...al costat hi havia una petita secció de coets, petards, xiulets, serpentines...tot el necessari per a festes.

     -Mira Jana coets i petards, com els que l'oncle va comprar la nit de Sant Joan! Mamà, mamà, vull coets per la rua de carnestoltes!!!

     - No! De cap manera!!! Són molt cars i perillosos!

     - Però mamà si jo ja sóc gran!

     - Els coets són perillosos, no són cap joguina!

Però l'Artur mai es donava per vençut i sense que ningú el veiés va agafar una capsa petita, de coets de tota mena. La mare i la Jana miraven quina tela triaven pel vestit de princesa de la Jana. La Jana es va fixar en una tela de color rosa amb estels de purpurina. La dependenta agafà les tisores i en aquell moment...

     - BOOOMMM! PS,PS,PS! XIIIUUU! XIU,XIU,XIU! XXXSSS! RUMMM!
RUMMM! FFFSSS,FFFSSS! FIIIUUU,FIUUU! PAM,PIM,PUM! PATAPUM,PATAPAM,XIMPAM!

A tota la planta se sentien forts sorolls i tothom anava corrents, d'un lloc a l'altre, tapant-se les orelles, espantats sense saber què passava.

La mare i la Jana es van adonar que l'Artur havia desaparegut i no van trigar en saber que l'Artur era el culpable d'aquella trapelleria tan gran.