...és familiar. De sobte s'adona que...és la cara de la seva mare.

Tota sorpresa, l'agafa però li cau la nina i es trenca, se la fica a la butxaca i comença a buscar a la seva mare. Al no veure-la li pregunta a la gent si l'han vist: a un senyor amb bastó, a una senyora amb un nen petit... fins que una senyora gran li senyala on és.

Quan la troba, la seva mare, tot plorant, li pregunta:

     - On has estat ?.

Al veure la nina trencada passa per caixa i la paga. Surten del gran magatzem i de camí cap a casa troben una botiga on arreglen joguines.

Entra primer la Jana, la botiga és molt fosca, amb un taulell llarg i els prestatges plens de joguines trencades. El botiguer té els cabells negres i llargs, ulleres quadrades i veu molt profunda. Quan veu la nina posa una cara de sorpresa perquè... ell l'havia feta.

El senyor, que es deia Gerard, comença a recordar que fa temps havia conegut la mare de la Jana que es deia Júlia i havia fet la nina amb la seva cara.

Se l'havia trobat tot passejant per un parc on tots dos portaven els seus gossos a fer exercici. Els gossos es van olorar i van començar a jugar i a empaitar-se mentre la Júlia i el Gerard parlaven asseguts en un banc. El Gerard li va explicar que reparava i feia nines i li va proposar de fer-li un retrat per poder posar la seva cara a una nina.

Van marxar plegats a la botiga del Gerard on va fer seure a la Júlia en una cadira i va anar a buscar les seves eines de dibuix ,va trigar molt de temps en fer el retrat ja que ho volia fer molt bé; quan va acabar la Júlia ja estava cansada d'estar quieta tanta estona y van prendre un cafè i van continuar xerrant fins que es va fer tard i la mare de la Jana va marxar. Després de sortir junts unes quantes vegades un dia el Gerard va marxar i no l'havia tornat a veure mai més fins ara.

Tot d'una entra la Júlia, acompanyada de l'Artur, a la botiga i al veure al Gerard es queda molt sorpresa i contenta. Li presenta els seus fills i el botiguer els dona permís per tafanejar per la botiga, mentre la Júlia i ell es queden mirant els objectes dels prestatges.

L'Artur i la Jana passejant per la tenda entren en una habitació molt fosca, donen a l'interruptor i s'adonen que és tracta d'un magatzem on n'hi ha molts ninots i nines... amb la cara de persones conegudes.

Els nens comencen a exclamar-se:

     - Mira és la tieta Gemma!

     - És el... senyor del quiosc!

     - El veí del tercer!

     - ....

Perquè totes aquelles persones havien desaparegut... misteriosament!

De sobte s'apaga el llum i l'Artur i la Jana, plens de por comencen a plorar.

Les nines i els ninots agafen vida i es dirigeixen cap als nens, que han quedat il·luminats per la porta que està mig oberta, mentre demanen ajuda.

Els nens, als quals el seu terror quasi no deixa sentir el que diuen les nines, aleshores ...