.....tot allò que està al seu voltant és enorme, sent unes veus amplificades com si estès dins un pavelló d'esports, està perduda , i l'única cosa que es capaç de reconèixer és una porta . Entra. Es una casa bonica; mira per la finestra i veu el carrer, el seu carrer. Mira darrere seu i veu el menjador amb uns mobles de color marró fosc, rústics, hi ha quadres a les parets ,quasi tots són d' homes que van amb gossos pel bosc. De cop sent una estranya curiositat i puja les escales que van cap a les habitacions.

Torna a sentir aquella olor... que de manera inconscient la condueix a la seva habitació. Quan entra troba un ambient càlid, agradable, s'hi troba bé. Les parets són de color rosa amb uns núvols molt blancs; hi ha un quadre a la paret, i una làmpada groga en forma de sol penjada del sostre, un llit molt ample amb un cobrellit de color blau cel i uns coixins en forma de caramel, en un racó hi ha una caixa plena de joguines.

Baixa les escales fins a baix de tot , i va a parar a un soterrani .Allà de seguida , entre un munt de trastos hi veu una nina com la que li havia regalat la seva àvia abans de morir. Vet aquí, la cara que li resultava familiar...

S'adona llavors que allà hi ha totes seves les joguines , i comença a jugar, il·lusionada i perd la noció del temps...

De sobte tot es comença a moure, no sap què fer .Observa per la finestra unes mans molt grosses, amb les ungles pintades de vermell lluent.

Estan agafant la caseta i se l'emporten , pel passadís de les joguines dels grans magatzems, i la dipositen sobre el taulell de la caixa registradora.

Se sent la veu d'una dona que li diu a un home:

     - Segur que li agrada, és una caseta preciosa…- Diu amb un somriure de boca a boca.

     - No ho sé. No és massa gran per jugar amb nines? - Pregunta l'home, dubtós.

     - No, home , no, què dius!! Segur que li encanta.

     - Bé, si tu ho dius…..- respon l'home mig convençut

Tot d'una, la Jana que continua amb la cara enganxada al vidre de la finestra sense entendre res, veu que la senyora dóna un munt de diners a la caixera dels magatzems, que li pregunta si vol el regal embolicat. L'encarregat comença a empaquetar, tot comença a bellugar-se amunt i avall i la llum de la casa agafa un color vermellós. Ja no veu res.

S'emporten la caseta amb un cotxe. Encabir-la dins el maleter és tota una odissea, no saben com posar-la, si dreta o de costat. Al final la posen de cap per avall, i la Jana es mareja com una sopa.
Quan arriben a casa seva donen el voluminós paquet a la filla, que els esperava neguitosa a la porta, ja que sap que cada any pel seu aniversari els pares li porten un bon regal. Ella, entusiasmada , l'obre ràpidament , estripant el paper de qualsevol manera i fent anar la caseta d'un cantó a l'altre, entremig de rialles i xiscles d'alegria. Després , silenci. La noia comença a jugar…i de seguida agafa a les nines i a ella , com una nina més, i les fa anar cap a aquí cap allà sense massa cura.
La noia, rossa i amb els cabells rinxolats, potser és massa gran , tal com deia el pare, per jugar a nines i en té tantes que el que fa és mal jugar, fent malbé de seguida tots aquells petits detalls que feien de la caseta una joguina meravellosa.

Durant una bona estona ho regira tot, desmanegant tots els personatges, i la Jana, que és de carn i ossos sent ressent, després se'n cansa, se'n va i ho deixa tot escampat pel terra de l'habitació .
Es fa fosc i la Jana està esgotada, es deixa caure al primer racó que troba.

L'endemà , quan la noia de la casa es lleva, recorda la joguina que li havien regalat, s'hi apropa i...