La Jana es va quedar immòbil sense saber què fer, què dir, on anar. La nina va començar a moure´s i la va saludar.

Li va dir:

      -Hola nena, sóc la Pepa i fa més de tres mesos que estic aquí tancada. Estic molt avorrida i sempre que obre la caseta una nena com tu, em mira però com que vaig vestida d'aquesta manera no em compra. M'he fixat que a tu t'agrada el meu vestit i sembles una nena molt simpàtica. No has de tenir por, nosaltres les nines també podem parlar però mai ens escolteu, sempre ens feu servir, ens feu moure i després d'un temps ens guardeu dins un armari o una caixa. Com et dius?

La Jana mig tremolosa li va dir:

      -Em dic Jana. Quina sorpresa saber que les nines parleu. De fet un dia em va semblar sentir que la Nenuco em deia alguna cosa però vaig pensar que eren imaginacions meves. Què divertit, què bé!. Vols venir cap a casa amb mi i jugarem plegades?

La nina Pepa va estar molt contenta de saber que aquell seria l'últim dia d'estar tancada dins la casa de fusta, saber que a partir d'ara tindria una nena que la cuidaria, l'escoltaria i jugarien juntes la feia ser molt feliç.

Ràpidament la Jana va sortir de la secció de joguines i va anar a buscar a la seva mare i al seu germà. Quan els va trobar no sabia com explicar totes les coses que li acabaven de passar.

Va començar explicant que havia vist una nina molt bonica, que s'assemblava molt a ella i que li agradaria molt tenir-la per jugar amb ella.

El seu germà que estava encantat mirant un cotxe teledirigit que hi havia en un passadís no li va fer ni cas i la seva mare va dir....