De sobte s'adona que... s'assembla a la seva mare!!

Quant està a punt de tocar la nina arriba el Joaquim, un company de l'escola que li diu:

      -Hola Jana, com estàs? Ja feia dies que no ens vèiem.

      -Hola Joaquim, es que h estat malalta. Mira quina nina, s'assembla a la meva mare! Va dir la Jana.

      -És veritat!, es pot tocar?- va preguntar el Joaquim encuriosit.

Quan el Joaquim va tocar la nina, de sobte, es va obrir una porta que estava situada a la paret de darrera.

      -Ostres, quin ensurt! Que pot haver-hi aquí dintre? Va preguntar el Joaquim.

      -No, no ho sé, jo també m'he he espantat. Anem a mirar que hi ha?

Sense esperar resposta la Jana va ser la primera en entrar i el Joaquim la va seguir. Van començar a caminar per un passadís estret que tenia les parets pintades de ratlles de molts colors. Tenia parts que eren amples i altres que eren estretes.

Van començar a trobar-se malament, i a més, ja no hi veien res de res, havia marxat la poca claredat que hi havia.

Van intentar tornar enrera però no van poder sortir perquè la porta estava tancada. Van cridar i van demanar ajuda però ningú els va sentir.

La Jana i el Joaquim van començar a tenir molta por. Intentant trobar una sortida la Jana va relliscar i va caure al terra, va tocar alguna cosa amb la mà i es va adonar que era una llanterna.

      -Estem salvats! van dir els dos a la vegada.

La va encendre i van començar a avançar pel passadís per torbar una altra sortida.

Van caminar molt i molt fins que va arribar a una cova.

Mentrestant la mare estava molt preocupada per la Jana, van estar molta estona buscant pels grans magatzems. Van anar a informació perquè cridessin a la Jana pels altaveus, però no la trabaven.
La mare i l'Artur es van posar a plorar.

Els dos van anar al lavabo a rentar-se la cara. Per eixugar-se les mans van apretar el botó de l'assecador i sota els seus peus es va obrir un forat al terra, van caure per un tobogan que anava a parar a la cova on estava la Jana i el Joaquim.

Els quatre es van quedar bocabadats...