… la cara que tant l'ha sorprès és la del seu germà Artur i que dins la caseta també hi ha les persones que abans havia vist als grans magatzems. A qui no veu és a la seva mare i desitja poder fer-se petita per entrar a jugar amb el seu germà que ara està a l'habitació de les joguines jugant amb un tren elèctric i s'ho passa d'allò més bé. Tan fort és el seu desig que sense saber com ha passat es troba al costat del seu germà compartint aquella joguina.

De cop i volta tenen gana i van cap a la cuina on la cuinera que té la cara de la dependenta que havia despatxat a la mare, els hi prepara un sopar tan bo que després els hi agafa molta son i es queden adormits en uns llitets molt confortables.

Al cap de dues hores es desperten i se sorprenen en veure's dins d'aquella caseta com uns altres ninos més. Senten un soroll que ve del garatge i van a veure de què es tracta. És la finestra que està oberta i dóna cops perquè fa molt de vent; la tanquen i de camí a l'habitació es troben una nina i li pregunten si sap la manera de sortir d'aquella caseta i tornar al seu estat normal i la nina els contesta:

     -Per sortir de la caseta i tornar al vostre món heu de trobar una clau d'or màgica que obre la porta de la casa, però que, fa molt de temps, es va perdre i fins ara ningú l'ha trobada.

     -Gràcies pel teu ajut, però ens sembla que ens costarà molt trobar-la.

Els dos germans van per totes les habitacions, busquen en tots els armaris i calaixeres, però res, de la clau ni rastre!. Finalment se'n van cap a les golfes i en un armari hi troben tres nines que porten a la mà una clau i l'Artur li diu a la Jana:

     -Cadascuna porta una clau i hem d'escollir-ne una. Com sabrem quina és la bona, Jana?

Una clau és de plata i té un diamant en forma d'estrella. La segona és d'or, molt antiga, però molt brillant i la tercera de bronze i menys brillant que la d'or i amb una inscripció que posa "HOUSE"

     -Artur, deu ser aquesta perquè "House" en català vol dir casa -diu la Jana.

     -No m'ho crec, deu ser una trampa perquè la nina ens va dir que la clau era d'or, màgica i molt brillant -va contestar l'Artur.

     -És veritat, haver-ho dit abans. Jo ja no ho recordava -digué la Jana.

     -És que se m'acaba d'acudir ara.

     -Doncs agafem la d'or i anem a provar-la.

     -Anem-hi! -diu l'Artur.

Tots dos se'n van a provar-la, la introdueixen al pany i com veuen que la porta no s'obre es pensen que la nina els ha enganyat i se'n van a buscar-la per demanar-li explicacions.

Quan la troben li diuen que en un armari han trobat tres claus que duien tres nines i que han provat la d'or, però la porta no s'ha obert.

La nina s'adona que no els hi havia dit tot el que havien de fer un cop trobessin la clau i s'excusa:

     -Ho sento, però havia oblidat dir-vos que quan poséssiu la clau al pany havíeu de cantar aquesta cançoneta;

"Clau, claueta,
tu que ets tan boniqueta,
ajuda'ns a sortir
d'aquesta caseta"

Els dos germans van a provar la clau i canten la cançó:

"Clau, claueta,
tu que ets tan boniqueta,
ajuda'ns a sortir
d'aquesta caseta"

I la porta s'obre!

     -Ho hem aconseguit, Jana! -diu l'Artur.

     -Podrem tornar a casa! Però... i la mare? On és? Tot esta fosc!

L'Artur i la Jana retornen a la seva mida normal, però estan sols, els llums apagats i...