|
||
|
||
De sobte s'adona que, mica en mica, es va fent petita, petita i més petita, fins arribar a la mida d'una nina, entra a la casa de nines i s'adona que els personatges de la casa es comencen a moure, que cobren vida. La Jana està sorpresa i estranyada i, al mateix temps, contenta i emocionada. Sent una veu que entona una melodia coneguda, gira el cap i veu la nina, la cara de la qual li és familiar. La Jana s'hi apropa a la nina i li diu: - Mira, jo sóc la Jana i m'ha passat una cosa molt estranya; m'he fet petita i estic en aquesta casa de nines de joguina i tots vosaltres us heu començat a moure, a tenir vida. Això no pot ser, és impossible!, Com he vingut a parar aquí?- i, mentre es pessigava la galta per veure si estava somiant, li continuava preguntant- Què està passant? Per què m'està passant a mi? I tu, qui ets? Com et dius? Per què la teva cara em resulta tant familiar?
- Jo sóc l'Iris, visc en aquesta casa de nines tant bonica. Segurament has vingut a parar aquí perquè t'ha agradat tant la nostra casa, tant i tant que el teu desig t'ha encongit. - I què puc fer per fer-me gran un altre cop?- pregunta la Jana. - Anar a veure al Senyor Mag que viu a les golfes, segurament ell et podrà ajudar. La Jana i l'Iris comencen a pujar per les escales fins arribar a les golfes. Allà es troben amb una porta de color blau fosc amb estrelletes. Truquen i senten una veu llunyana que diu, amb un to de veu greu: - Entreu. Quan entren, es troben amb una habitació fosca, il·luminada per una sola espelma i, en un racó, dret, amb un llibre de conjurs a la mà, el MAG, vestit amb una túnica llarga fins als peus, i una enorme barba que li arriba fins a la cintura. L'Iris comença a parlar i li explica l'aventura de la Jana i també li pregunta si pot ajudar-la. - Per tornar a ser com abans- respon el Mag- només et cal saber què et recorda la música, l'olor especial i la cara de l'Iris. Quan arribis a saber perquè et són familiars tornaràs a ser com abans. L'Iris promet a la Jana que l'ajudarà a trobar les respostes. Llavors... |
||
|
||
Compartir un conte |